La justícia ha parlat. Sabíem que la decisió dels jutges poc o res no resoldria. Sabíem que la sentència no agradaria ni als uns ni als altres, encara que per emocions absolutament oposades. Ara, al carrer, part de la ciutadania mostra lícitament el seu desacord amb la decisió judicial. Ho fa amb gestos, símbols i mobilitzacions, programats des d’abans de saber-se’n el contingut precís. Mentre, una altra part de la ciutadania no entén com s’ha pogut arribar fins on avui s’ha arribat. Tot, tot, és molt complicat. La política espanyola en el seu conjunt i sense excepcions, ha fracassat estrepitosament. D’aquí que abans sigui massa tard, cal que la POLÍTICA es posi a fer la feina que fins ara no ha fet… o -per dir-ho clarament- que per interessos espuris dels uns i dels altres no s’ha volgut fer. Diàleg, negociació, la única solució!
Hora de la política
Totalment d’acord!
Salut
Totalment d’acord, com sempre.
Estic d’acord, remarcant un fet. Aquesta sentència és inútil. Una sentència d’aquesta envergadura és per assenyala el camí adecuat, per resoldre realment un litigi. Amb aquesta sentència prevaleix una obvietat. Ningú esta content amb ella.
M’és molt difícil veure un diàleg amb aquestes sentències. Estic a favor del diàleg i mai s’hauria d’arribar fins aquí. Això no és política és judicialització i em sap tan greu…..
La sentència ha estat dura, molt dura; però els jutges no s’han volgut acarnissar, no han posat mesures cautelars addicionals, per tant: en complir la quarta part de la pena, podran gaudir del tercer grau.
No és molt, però podria haver estat molt pitjor.
Ara caldrà refer ponts per què la política de terra cremada, serveix pels generals; però no pel poble.
Per dialogar, Joan, com a mínim fan falta dos i que jo sàpiga no n’hi ha un. Si això continua així, ens obliguen a la unilateralitat, no ens deixen altre camí.