La justícia ha parlat. Sabíem que la decisió dels jutges poc o res no resoldria. Sabíem que la sentència no agradaria ni als uns ni als altres, encara que per emocions absolutament oposades. Ara, al carrer, part de la ciutadania mostra lícitament el seu desacord amb la decisió judicial. Ho fa amb gestos, símbols i mobilitzacions, programats des d’abans de saber-se’n el contingut precís. Mentre, una altra part de la ciutadania no entén com s’ha pogut arribar fins on avui s’ha arribat. Tot, tot, és molt complicat. La política espanyola en el seu conjunt i sense excepcions, ha fracassat estrepitosament. D’aquí que abans sigui massa tard, cal que la POLÍTICA es posi a fer la feina que fins ara no ha fet… o -per dir-ho clarament- que per interessos espuris dels uns i dels altres no s’ha volgut fer. Diàleg, negociació, la única solució!