El professor i ex-alcalde de Madrid Enrique Tierno Galván va escriure que la política dels ideals havia periclitat en favor de la política dels programes. Després, però, de revisar el discurs de Cap d’any que ha dictat l’alcalde de Sabadell, no sé si haig de continuar estant d’acord amb l’afirmació del “viejo profesor”… Cert és que la política ha deixat de beure en les fonts de l’idealisme per a fer-ho en les del pragmatisme. I no sé si això és bo o és dolent. Si que sé, això no obstant, que no és cosa bona la tendència que darrerament s’observa en els partits de que siguin els seus respectius “aparells” els que decideixin i justifiquin la política de cada dia i què “toca o no toca” en cada moment. Al marge del que preocupi els ciutadans. Al marge dels ideals polítics.

Per això té especial interès el contingut de les paraules que Farrés adreça als ciutadans arran de l’any nou. Un discurs que conté valors que “militen” en l’àmbit dels ideals i, no per això, deixa de formular propostes concretes per tal d’animar el debat ciutadà entorn el Sabadell del segle vint-i-un. A l’alcalde Farrés mai no li ha faltat pragmatisme polític. Ho ha demostrat abastament. Tampoc mai no li han faltat ni les idees ni la valentia per a expressar-les i defensar-les. Proves en tenim també. Benvingudes siguin, doncs, les propostes que fa l’alcalde, tant en l’àmbit de les idees –voluntat d’entesa amb les forces que es reclamen d’esquerra–, com en l’àmbit del pragmatisme –assoliment d’un pacte ciutadà. Ara solament cal esperar que, unes i altres, siguin propostes que donin el seu fruit i que no caiguin en sac trencat…

Mentre, bon any a tothom!

Publicat a El 9 Nou, el 2 de gener de 1997