Finalment algú s’ha atrevit a posar una mica d’ordre i situar les coses en el seu just punt. Ja n’hi havia prou de tants descontrolats atemptant contra la integritat física de més d’un. Eren molts els que havien trobat la mort en les carreteres i, per això, no quedava cap més remei que decidir-se a atacar el mal en el seu origen abans no fos massa tard i patíssim les conseqüències de la seva creixent expansió. Amb la finalitat de front a un desastre tant continuat com perillós, el Parlament espanyol ha decidit, finalment, no estar-se de punyetes i tirar pel dret per tal de posar fre a tanta disbauxa. Des d’ara, els perillosos ciclistes hauran d’anar amb el casc ben calat, cedir sempre la preferència als indefensos i innocents vehicles motoritzats i sotmetre’s a proves d’alcoholemia. Amb aquestes mesures els ciclistes espanyols ja no provocaran accidents i deixaran d’assetjar als vehicles motoritzats, els quals es podran moure amb llibertat i sense haver de tenir por als impertinents ciclistes! Des d’ara mateix, a Espanya, gràcies a la tasca legislativa del Parlament, ja no es veuran més ciclistes fent esses per les carreteres, carregats d’alcohol fins el capdamunt. Encara que, ben mirat, el Parlament espanyol s’ha quedat curt en les seves lleis. Perquè davant l’evidència d’una espècie tan perillosa com ho són els ciclistes, els diputats s’haurien d’haver atrevit a anar fins el final a l’hora de protegir i garantir la seguretat dels innocents conductors de cotxes i de motos que tan sovint es veuen sotmesos a situacions compromeses per culpa dels ciclistes. Fins i tot s’haurien d’haver atrevit a arribar a la prohibició de la circulació d’un vehicle tan perillós com perniciós per la salut, en vies obertes al trànsit. Segurament d’aquesta manera haurien contribuït a posar punt-i-final a l’existència d’una gran legió de  ciutadans que cada cap de setmana -n’hi ha que també s’atreveixen a fer-ho en dies feiners!-, es llencen a les carreteres, muntats dalt d’una bicicleta, a velocitats francament infernals; això sense tenir en compte l’insuportable soroll que els ciclistes fan, especialment quan viatgen en grup. Que n’aprenguin, doncs, els governs de tot el món del Parlament espanyol! A veure si així i d’una vegada per sempre més, s’acaba amb això de les bicicletes que tant molesten i tanta nosa fan. Viure per a veure!

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 21 de novembre de 1999