Que Sabadell ha canviat la seva fesomia no és cap secret. Que el sky line urbà poc té a veure amb el dels temps del pompós autotítol de “primer centro textil lanero industrial de España”, és indubtable. Que en el nou look sabadellenc l’Eix Macià n’és una peça bàsica no admet cap discussió.

Gràcies al gran canvi, els sabadellencs se senten menys acomplexats. Gaudeixen de renovats indrets que poden ensenyar, amb orgull, als que els visiten. Enrera queden els dies en els quals el Santuari de La Salut era el baluard turístic de la ciutat. Ara, però, la hipotètica ruta del Sabadell turístic passa també pel parc de Catalunya, pel renovat centre de la ciutat, per la Torre de l’aigua, per la bassa de Sant Oleguer…, i ‑òbviament‑ pels encants del meravellós Eix Macià.

Tot i això la felicitat dels sabadellencs no era completa. A la ciutat li mancava un toc de distinció. Un punt de cosmopolitisme. I els japonesos, sempre atents i amatents, s’han decidit posar puntifinal a aquest dèficit. Si res no falla ‑és a dir si surten els cales i es veu que el negoci pot funcionar‑, un espectacular gratacels japoeurofuturista vindrà a posar sofisticat contrapunt a l’Eix Macià.

Quan l’agosarat edifici faci el cim i les seves intel¨ligents instal¨lacions entrin en servei, els sabadellencs dormiran tranquils. Perquè a partir de llavors l’Eix Macià serà ‑per enveja de propis i estranys‑ el melic del món pel que fa a les relacions econòmico‑comercials catalano‑japoneses i, per si amb això no n’hi hagués prou, es parlarà de Sabadell fins i tot en el país del sol naixent!  Què més voleu!

Publicat a El 9 Nou, el 4 de setembre de 1997