Fa 9’6 milions d’anys, en un idíl·lic paratge que s’obria prop el que era un riu cabalós, passejava tranquil.lament un Dryopithecus, un primat de la família dels goril.les. De sobte, el cor del primat féu un salt i accelerà el seu ritme. Acabava de descobrir que prop d’on ell estava passava, com cada dia, la Dryopithecus que el tenia tan torbat. De fet, el primat mascle feia temps que venia observant les anades i les tornades d’aquella femella. El Dryopithecus mascle era tímid i mai no s’atrevia a fer conèixer el seu amor a la formosa primat. I així passaven els dies, els mesos…

Fins que un dia el Dryopithecus mascle va decidir-se a no perllongar per més temps el seus mals d’amor. Feia un matí radiant. El sol lluïa com mai. Una brisa suau gronxava les fulles dels arbres que, en el seu moviment, composaven una perfecte simfonia. El Dryopithecus, fent el cor fort, sortí a l’encontre de la femella dels seus somnis. Ella en veure’l li confessà que també estava enamorada d’ell des de feia molt temps. Aquell dia i aquella nit la passaren junts. I també tots els dies i les nits següents, fins que arribà el dia darrer anunciat en els astres. El Dryophitecus mascle i femella, juntament amb els seus fills, en foren unes de les incomptables víctimes.

Ha estat necessari que passessin prop de deu milions d’anys per tal que els paleontòlegs sabadellencs posessin al descobert la bella història d’amor que visqueren el Jordi i la Montse, els dos Dryopithecus que han aconseguit sortir de l’anonimat. I és que l’amor ho pot tot i per a ell una eternitat és solament un instant. Música i teló!

Publicat a El 9 Nou, el 7 d’octubre de 1996