Retrat que em va fer Jordi Roca el 1982 i que forma part de l’exposició “Gent de Sabadell”

Puc assegurar-vos que Jordi Roca i Tubau és un sabadellenc de cap a peus. O per a ser més precís: el seu tarannà, la seva manera de ser, la seva manera d’actuar respondria perfectament a allò que podríem definir com a “prototipus” del sabadellenc tossut, eixelebrat quan cal, sorneguer si toca, amb seny sempre que ho manen… Aquesta seria, sens dubte, la primera constatació que caldria fer en relació a l’home, a l’artista que el Jordi Roca porta a dins i que s’han empeltat –home i artista– de la manera de ser nostra, si més no pels anys que ell porta entre nosaltres. I és que el Jordi no és sabadellenc de naixement ja que va néixer en una de les viles més històriques i representatives de les comarques gironines: Ripoll. I si molt m’apureu, afegiré encara que quan el Jordi va néixer –aquell 23 de gener de 1933–, la vila que va sentir el seus primers plors compartia amb la nostra ciutat una mateixa dèria industrial: la del tèxtil que de mica en mica havia d’anar a menys.

Sempre he defensat que viure en un indret concret acaba per conformar una personalitat i una manera de fer ben determinades que es trasllueixen a través d’uns trets característics. Si repassem la història local no trigarem en adonar-nos que Sabadell ha estat de sempre bressol de personatges singulars qui sap si com a conseqüència dels molts complexos que com a comunitat hem anat atresorant al llarg del temps i segur també del tan-se-me’n-fotisme del qual, a voltes i aparentment, en fem ostentació. Sigui com sigui, la veritat és que el tarannà propi dels sabadellencs l’hauríem de situar en el terreny de ser emprenedors, inconformistes, arrauxats, capaços d’escometre les més fascinants empreses sense fer cas de les crítiques que no hauran de tardar en produir-se, tant de propis com d’estranys. La dita popular que resa que “a Sabadell tothom va per ell” no deixaria, doncs, de tenir una base certa si ens atenem al què acabem d’escriure.

Fem sinó altra volta una ullada al nostre entorn i observarem que també és característica nostra la de no unir esforços perquè sí. Preferim anar a la nostra, convençuts que deu ser millor anar per feina que no pas passar estones discutint la jugada amb el risc que un altre ens passi al davant. D’aquí que segurament els sabadellencs i les sabadellenques només ens sentim solidaris davant les adversitats. És llavors quan som capaços de treure tot el què portem dins i sortir-nos col•lectivament de qualsevol entrebanc. La història local és plena d’aquestes paradoxes i de situacions difícils superades gràcies a l’empenta de tothom… Clar que una vegada superada la crisi, cadascú tornarà a la seva…

D’aquest esquema de funcionament no n’escapa tampoc aquest sabadellenc que és en Jordi Roca i Tubau. Idealista i emprenedor com ningú. Ornat amb la rauxa que assisteix als creatius, als artistes. Inconformista com el què més. D’una manera gairebé obsessiva busca constantment com fer realitat els seus somnis. I això, com correspon, al marge de tot el que al seu entorn es pugui dir o opinar… I és que quan al Jordi se li posa quelcom a la barretina ben poca cosa es pot fer. Mourà cel i terra i tot el què calgui per aconseguir-ho. I així, ara aquí, ara allà, anirà quedant constància del seu pas, de la seva obra, de la seva petjada artística. El Jordi, com a sabadellenc i artista que és, està tocat doblement per la vareta de la singularitat i això es posa de relleu en els projectes que emprèn. Com, per exemple, el que va portar a terme ara fa unes dècades i que va donar peu a la mostra que avui podem tornar a visionar que presenta 100 i escaig de retrats que giren sota el títol de “Gent de Sabadell”. I fixem-nos que aquest mateix títol que ell va elegir per donar cobertura a aquesta sèrie de retrats, no és gens aliè tampoc al que més amunt escrivíem. Un títol que ens parla d’una proximitat que es reflecteix en les teles que se sotmeten a la consideració de l’observador. I això sense oblidar que aquesta mateixa obra, pel seu contingut, és homenatge a sabadellencs i sabadellenques que han contribuït o contribueixen encara a fer de Sabadell allò que la ciutat avui és.

Segur que en l’elecció de les persones que havien de formar part d’aquesta “gent de Sabadell” del Jordi Roca, hi van influir molts aspectes. Ell mateix assegura que els seus retratats tenien i tenen com a denominador comú el seu amor per la seva ciutat, sigui de naixement o d’adopció. Jo hi afegiria que la mirada del Jordi plasmada en aquests retrats ens trasllada la seva especial visió dels homes i de les dones que ara fa vint-i-cinc anys conformaven el veïnatge del Jordi. Per això també, els que visiteu la mostra, la col•lecció de retrats us plaurà més o menys. En cap cas, en el seu conjunt i en el seu detall, us deixarà però indiferents.

Seny i rauxa…

Text per al programa de mà de l’exposició “Gent de Sabadell” presentada a l’Acadèmia de Belles Arts entre els dies 27 d’octubre i 14 de novembre de 2009. El text està basat en el que obria l’opuscle editat ara fa vint-i-cinc anys en motiu de la presentació de la mateixa exposició de retrats.