Encara que només sigui per una vegada, m’haureu de permetre que em deixi portar pel patriotisme que com a creualtenc sento arran la commemoració del 250è aniversari del naixement del nostre barri. És així, doncs, que en un exercici d’autoestima, després de visitar les exposicions històricofotogràfiques que se’ns mostren als vells safareigs i al carrer del Teatre que m’han permès saber-ho pràcticament tot sobre nosaltres, em deleixi ara per saber com se’ns veu als creualtencs des de fora. I per saber-ho he triat dues de les fonts més rellevants que podem trobar a la xarxa: la Viquipèdia i l’Enciclopèdia Catalana.

La primera d’aquestes fonts, de la Creu Alta explica que “és un barri històric de Sabadell. Als seus habitants se’ls coneix amb el nom de tallarets. Antigament, les terres que actualment ocupa el barri eren part de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, del terme de Sant Pere de Terrassa. Aquelles terres eren conegudes com la Creu Alta a causa de la presència d’una creu de terme d’alçada considerable, modernament substituïda per una creu més discreta. És per aquest motiu que el barri porta aquest nom. L’1 de juliol del 1904, la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres i, per tant, la Creu Alta va ser agregada al terme municipal de Sabadell. El tipus d’habitatge predominant al barri és la casa anglesa. L’any 1992, començà la construcció de l’Eix Macià, que significà una profunda remodelació a l’oest de la Creu Alta. Actualment el barri està delimitat per la plaça d’Espanya, l’avinguda de Francesc Macià, l’avinguda de Josep Tarradellas, la ronda de Zamenhof, el carrer de Vilarrúbias i la Gran Via”.

La segona font, la de l’Enciclopèdia Catalana, diu que som un barri de Sabadell, al NE, entre el centre i els barris perifèrics del nord de la ciutat. La construcció de l’Eix Macià, iniciada el 1992, suposà una profunda remodelació del sector oest del barri, que, malgrat tot, manté una personalitat ben diferenciada i una fisonomia urbanística en què predominen les cases de tipus anglès. Les terres que actualment ocupa la Creu Alta pertanyien a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, de l’antic municipi de Sant Pere de Terrassa, i foren annexades a Sabadell per decret el 1904, juntament amb la meitat del terme municipal del poble esmentat; la resta del municipi va ser annexat a Terrassa. Una creu de terme d’alçada considerable, modernament substituïda per una creu més discreta, és la que donà nom al sector. Les primeres construccions de la Creu Alta es remunten al segle XVIII, segons està documentat, però fou durant el primer terç del segle XX que el barri cresqué i s’urbanitzà com a eixample de Sabadell i acollí importants fàbriques tèxtils i nous carrers i habitatges. Fins el 1968 hi radicà el camp del Centre d’Esports Sabadell, històric club de futbol que actualment juga a l’estadi municipal, denominat la Nova Creu Alta. La festa major de la Creu Alta se celebra se celebra tradicionalment el cap de setmana de la segona Pasqua. Els habitants del barri reben el gentilici de tallarets o taiarets. Els centres socioculturals del barri són el Casino de la Societat Coral Colón, Sabadell Cultura i el Centre Parroquial Sant Vicenç”.

Confesso que després de llegir ambdues entrades no m’he quedat gens satisfet atès que la Creu Alta dona bastant més de si. Així és que em disposo ara a complementar les descripcions que sobre nosaltres es fan la Viquipèdia i l’Enciclopèdia Catalana i que considero donen dimensió d’alguns dels avantatges que tenim els creualtencs i que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones que habitem el barri.

Si no ho recordo malament, va ser l’arquitecte sabadellenc Xavier Sauquet qui un dia em va definir la ciutat ideal com aquella en la que els ciutadans poden accedir a espais naturals o a parcs en menys de 10 minuts a peu. No sé si tot Sabadell reuneix aquesta condició. Però sí que sé que la Creu Alta la compleix amb escreix. I és que a tocar de casa, als creualtencs ens és donat poder gaudir d’un capital patrimonial de cabdal rellevància que sovint ens passa desapercebut. M’estic referint al rodal sabadellenc. Per si de cas i pels més desmemoriats en faré un ràpid repàs. A l’est, als límits mateix del barri, tenim el Parc fluvial del Riu Ripoll on, a més d’un entorn natural hi nien les arrels economicosocials del barri. Un riu que alhora ens ofereix un munt de possibilitats tant esportives com d’oci i que és porta d’accés a d’altres indrets d’una gran bellesa d’entre els que en sobresurten el Torrent de Colobrers (amb els degotalls i la font de la Tosca), el Torrent de Ribatallada (amb les restes del seu castell i l’embassament), el Parc perirurbà de La Salut (amb el santuari i la font vella de La Salut) i els frondosos boscos de l’ermita de Togores amb la que els creualtencs mantenim una llarga i estreta relació per formar part d’una partida que pertanyia a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres abans que fos annexionada a Sabadell el 1904.

Cas, però, que ens faci mandra baixar al riu, podem optar per caminar cap el nord del barri i a ben pocs minuts, a banda i banda de la carretera de Matadepera una vegada superat el barri de Ca n’Oriac, hi tenim el Bosc de Can Deu (a dreta) i el Parc Agrari de Sabadell (a esquerra). I si tampoc aquesta opció ens acabés de fer el pes i preferíssim quedar-nos més a prop de casa, trobarem paratges amb encant en el sistema de parcs urbans que conformen el Parc Catalunya i de la Font de Can Rull, el Bosc (o bosquet) de la Concòrdia, el Parc del Nord (amb l’estació final del Metro del Vallès), el Parc del Torrent de la Romeua, el Parc d’Odessa i, encara una mica més enllà, en direcció sudoest, el Parc de Can Gambús des d’on podem arribar-nos fins el Castell de Can Feu que s’aixeca ben a prop de l’estació de Can Feu/Gràcia del Metro del Vallès.

I si per la raó que sigui volguéssim visitar aquests indrets però sense haver-hi d’anar a peu, és bo saber que són fàcilment accessibles utilitzant la xarxa de transport públic que, dit sigui de passada té en els límits del barri el seu principal nus intermodal o d’intercanvi bus-ferrocarril del qual disposa la ciutat. Un nus que queda delimitat per les places de la Concòrdia i d’Espanya on hi conflueixen les estacions de ferroviàries Sabadell Nord de Rodalies de Renfe i el Metro del Vallès dels FGC, les principals línies urbanes de bus (1, 2, 3, 7, 8, 10 i 11), el bus interurbà que ens connecta directament amb el nus intermodal de La Sagrera a Barcelona (e1), així com les línies interurbanes que uneixen Sabadell amb Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. I si apurem una mica els límits d’aquest punt intermodal, a tocar de l’estació ferroviària del Metro del Vallès de la Creu Alta, hi tenen parada dues línies urbanes més (5 i 55) i els busos interurbans que ens permeten anar a Barberà del Vallès, Ciutat Badia, Cerdanyola i Ripollet.

Per si encara no n’hi hagués prou amb tot això que acabo d’explicar, la Creu Alta disposa tanmateix d’una bona xarxa d’equipaments culturals i esportius, d’entre els que en podem destacar la històrica Societat Coral Colon i el no menys històric Centre de Sant Vicenç, l’Estruch Fàbrica de creació d’arts en viu, l’Urpí, la biblioteca dels safareigs i el centre cívic i poliesportiu de Can Balsach i també entitats ciutadanes com l’Esbart Sabadell Dansaire o la centenària Unió Ciclista de Sabadell.

Vaja! Què voleu que us digui ja que després d’aquest exercici d’autoestima que acabo de fer en el que l’adrenalina se m’ha desfermat d’allò més, em sento reconfortat per concloure que viure a la Creu Alta és una de les millors opcions possibles per gaudir no només del barri, sinó que també de la ciutat i del rodal…

Bona Festa Major!

Publicat al número 35 del Diari de la Creu Alta. Una publicació que té com a característica principal que apareix una sola vegada a l’any, sempre en motiu de la Festa Major del barri (3-5 de juny de 2022).