No hi ha cap mena de dubte que si ens atenem als molts accidents que s’hi han produït, aquest any no està sent bo pels Alps. I no solament pel que ha passat damunt la seva superfície sinó que també dins les seves entranyes. Si creguéssim amb l’infortuni, amb la mala sort, hauríem de concloure que talment sembla que algú hagi llançat el mal d’ull sobre una de les cadenes muntanyoses més majestuoses i impressionants del vell continent. Però no cal oblidar que l’accident esdevé quan, com conseqüència d’un seguit de fatals coincidències, es fa inevitable. Que aquestes fatals coincidències es donin en un moment determinat en tenen la culpa molts factors i, d’entre ells, l’acció i l’actuació de l’home. La setmana passada, arran l’accident del telefèric que s’enfila al Pic de Bure, vint noves persones s’afegien a la tràgica llista de víctimes mortals que els massís ha fet en pocs mesos. Novament –com passa en qualsevol accident que fa moltes víctimes–, plana el dubte de saber si es podia haver evitat, solament prestant una major atenció a les condicions de seguretat de les quals disposava una instal·lació destinada al trasllat de persones. O, si els recents accidents produïts en sengles túnels del massís, van causar tantes víctimes arran les poques condicions de seguretat que es donaven en aquelles instal·lacions.

Això no obstant, després de l’accident, cal fer front a les contrarietats i extreure’n lliçons  per tal d’evitar-ne la seva repetició. La llàstima és que els organismes competents només ens mouen quan l’accident ja s’ha produït i res no pot recuperar les víctimes fetes. Com ho va fer la UE després dels accidents en els túnels i ho ha fet ara arran de l’accident del telefèric.

Des dels Pirineus –des de les administracions que hi tenen competències–, caldria també  extreure conclusions en relació a la mala ratxa per la qual travessen els Alps i les causes que es poden trobar en la base dels tràgics accidents que els ha tocat viure. Dit d’una altra manera, des dels Pirineus caldria apostar pel reforçament de les mesures de seguretat en instal·lacions i en serveis que es troben i es presten al llarg i ample del massís. Que no passi, com a voltes s’ha esdevingut en d’altres indrets, que amb l’ànsia de treure el màxim profit momentani dels visitants, s’acabi temptant la mala sort o desencadenant danys irreparables al medi ambient. Com sempre, apostar per un turisme i una diversió de qualitat i segura, només depèn de nosaltres…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 12 de juliol de 1999