Aquests dies ens és donat veure el desplegament d’una campanya publicitària a favor de l’ús del transport públic. Malparafrasejant la dita castellana que resa “que no debe mentarse la soga en casa del ahorcado”, hauríem de dir que no és bo parlar de la bondat del transport públic en temps en què els usuaris de les rodalies RENFE pateixen tants i tants inconvenients. I encara menys si tenim en compte que, cas de confirmar-se les previsions, les vagues anunciades pels maquinistes de la companyia estatal es vindran a sumar al desgavell que vé essent la norma. Tot plegat fa pensar que encara hauran de passar bastant dies abans rodalies de RENFE no torni a funcionar com mai no hauria d’haver-ho deixat de fer. Segur, però, que és injust que els problemes de les rodalies ferroviàries acabi per contaminar l’indubtable esforç que en matèria de transport públic metropolità s’ha fet els darrers anys. Però també és sabut que és més notícia allò que no va bé que no pas l’inrevés. Encara que tal com van les coses, quan rodalies torni a la normalitat mereixerà sens dubte titulars en els mitjans de comunicació. Per acabar de reblar el clau de la situació, només ens faltava que els maquinistes amenacessin amb vagues com a mesura de pressió i posar de relleu la seva oposició al traspàs del servei de rodalies a la Generalitat de Catalunya; traspàs que és previst es comenci a fer efectiu a inicis de l’any que ve. Deu ser oportú recordar que el traspàs del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat de Catalunya és i ha estat una reivindicació compartida per tothom. Per tothom menys, pel què hem pogut conèixer aquests dies, pels responsables de la conducció dels combois o, per ser més exactes, pel sindicat de maquinistes SEMAF, que deu ser com una mena de SEPLA en versió ferroviària.
Es fa estrany que els maquinistes –que són els primers de patir les conseqüències de l’estat actual de coses a RENFE rodalies– s’oposin al traspàs de les competències de gestió del servei a la Generalitat de Catalunya. D’aquí que els maquinistes ens hauran d’explicar molt bé què és el que els porta a convocar, inicialment, quatre dies de vaga. O, potser, ens hauran d’explicar quins “privilegis” defensen o temem perdre. Els maquinistes no han d’oblidar que treballen en una empresa pública que entre tots paguem i que entre tots mantenim. El traspàs de competències des d’un ens públic d’àmbit estatal a un altre d’àmbit autonòmic no ha de representar mai cap menysteniment en relació a possibles drets adquirits i, per contra, ha de contribuir a l’apropament de la gestió d’un servei públic fonamental a les necessitats dels seus usuaris. Una altra cosa ben diferent seria que els trens de rodalies fossin privatitzats. Però evidentment aquest no és el cas. I, a més, l’experiència demostra que els serveis de transport que gestiona la Generalitat de Catalunya funcionen notablement bé. Perquè, doncs, els maquinistes no volen “ser traspassats”?
Amb l’actitud corporativista de resistència que els maquinistes mostren, no aconseguiran res més que augmentar el recel i l’antipatia dels usuaris que veuen com els seus mals –en aquest cas en forma de servei públic ineficient– no acaben de tenir remei i que la paciència que des de les instàncies polítiques es reclama a la ciutadania haurà de ser eterna. I mentre ens debatem en aquestes procel·loses aigües, milers d’usuaris són obligats a “buscar-se la vida” per arribar als seus centres d’estudi o de treball amb una certa puntualitat ja que amb tren de rodalies no hi acaben d’arribar mai. El mal funcionament d’un transport públic no només causa maldecaps als seus usuaris sinó que perjudica l’economia del país i, de retruc, contribuexi a fer més embussos als carrers i a les carreteres.
Hi ha actituds reivindicatives que no tenen sentit, de la mateixa manera que hi ha reivindicacions que són absolutament justes. En el cas de l’amenaça de dies de vaga per part dels maquinistes dels trens de rodalies, els maquinistes se situen en la primera part de l’afirmació. Voldríem creure que finalment el seny prevaldrà i que els maquinistes no contribuiran a fer créixer més encara la mala imatge de la seva actual empresa i la d’ells mateixos.
Publicat a Diari de Sabadell, el 20 de setembre de 2007
Comentaris recents