Les celebracions nadalenques han quedat enrera malgrat que el Cicle de Nadal no es tanqui, segons manen els cànons de la Santa Mare Església, fins La Candelera en la qual, com ens recorda el costumista Joan Amades, l’ós es despertarà i treurà la pota fora de la cova i comprovarà el temps que fa. Si veu que plou i fa mal temps, l’ós s’espavilarà i sortirà del cau per a fer vida normal. Si, per contra, el temps és bo se’n tornarà a jeure convençut que la hivernada encara s’allargarà, almenys, quaranta dies més. La saviesa popular, com l’ós, coneix bé la relació que hi ha entre el fred i La Candelera i ho proclama als quatre vents a través d’aquell refrany que assegura que “si La Candelera plora, el fred és fora i si riu el fred es viu” el qual, per tal de curar-se en salut i evitar l’error, acaba sentenciant que “tant si plora com si riu (La Candelera), el fred és viu”. D’això se’n diu anar a totes i jugar a cavall guanyador.

Però no és de La Candelera i del costumari popular del que vull parlar sinó fer al.lusió al cavall guanyador que per a la població de Sort significà apostar pel número 8.036 al qual correspongué el primer premi—i els oportuns milions—en el sorteig que hom coneix com el de “El Niño” que és l’encarregat d’obrir la temporada “lotera” de l’any acabat d’estrenar. Els veïns de l’afavorida població de les comarques pirinenques segur que, des d’ara, creuen en la màgia dels Mags de l’Orient als quals suggereixo dediquin un monument en senyal d’agraïment pels més de 9 mil milions de pessetes que en ple hivern els han arribat com si de pluja de primavera es tractés. Per als sabadellencs, que com a única referència en premis de loteria disposem la dels 1.200 milions de pessetes de “la grossa” de Nadal d’ara fa un munt d’anys, la quantitat de milions caiguts a Sort ens sembla fora de mida i gairebé una exageració. Ningú ja no parlarà a Sort, si s’administren com cal, de crisi econòmica com tampoc no ho farà ningú a El Campello, l’altra població—alacantina en aquest cas—que es veié generosament regada pel corn de la deessa Fortuna dies abans de la Diada de Nadal.

Del record d’infantesa de molts, “la grossa” i Nadal eren dos conceptes inseparables com també ho era, i encara ho és, la inconfundible cantarella dels nens del “Colegio de San Ildefonso” encarregats de “cantar” les inesgotables “tablas” del “Sorteo de Navidad”, el més famós de l’any. Darrerament, potser per allò que tot està canviant a marxes forçades, ens és donat de veure una certa eclosió de sortejos extraordinaris entorn Nadal i Reis sense que sabem quin és la més important, és a dir el que en l’hipotètic i llunyà cas que ens toqui, ens proporcionarà més dividends. Si fa uns anys “la grossa” s’adjudicava per Nadal ara, si fem cas de la publicitat, plouen “grosses encara més milionàries” quan gairebé la festivitat dels Reis Mags de l’Orient forma part del record d’un any més. I és que ja se sap, en temps de crisi tothom somnia amb el cop de sort que, com en el cas dels de Sort, canviï els monòtons futurs.

Des de les planes del Vallès, ens haurem de conformar, un any més, amb el consol de “un altre any serà, si Déu ho vol”. I així “qui dia passa, any empeny” segurs que temps millors no hauran de trigar en arribar. I llavors ningú no tornarà a dipositar la seva esperança en un tros de paper acolorit en què figuren uns números que, de cop i volta, poden transformar—per bé o per mal—el transcórrer de les històries personals i qui sap si col.lectives.

Però com que l’esperança és l’últim que es perd, mentre no arriben temps millors, continuarem confiant una part del nostre futur, de les nostres il.lusions, de les nostres minses fortunes personals, en les loteries, “cuponazos”, “bono loto”, “lotos ràpid”, “trios”, “primitives”, “super 10”, “loto 6/49”, travesses… i altres invents ideats per tal de col.laborar en el manteniment de les malmeses finances públiques… Tot sigui a fi de bé!

Publicat a Diari de Sabadell, el 13 de gener de 1994