La tardor ha fet ja la seva entrada teòrica a l’escenari de les estacions de l’any. De mica en mica, el decorat que fins ara era dominat pels verds i per la intensa llum estiuenca, ha anant canviant les seves tonalitats. Una àmplia gamma d’ocres, tocats per la llum tardorenca, s’ha fet senyora i majora del teló de fons del gran teatre de la natura. Són, també, els primers indicadors que ens permeten reconèixer que són aprop els dies en què el blanc mantell de la neu cobrirà prats i muntanyes com si els volgués preservar dels freds hivernals. A despit, però, que el calendari metereològic vagi imposant la seva lògica tot obligant, a arbres i matolls, despullar-se de les seves vestimentes, el cert és que res més no fa pensar massa que, en efecte, l’hivern es trobi al tombar la cantonada. I és que la climatologia de la qual gaudim –o potser patim– les darreres setmanes, no és gens habitual a aquestes alçades de l’any, quan el  mes d’octubre comença a gastar els seus  darrers dies. I si les temperatures de les terres més baixes res no tenen a veure amb les que ara correspondria tampoc res no tenen a veure les temperatures que es dibuixen en el termòmetre en les terres més altes, en les contrades pirinenques.

Vistes així les coses haurem de començar a prendren’s més seriosament els científics quan ens fan avinent els molts mals que es poden derivar arran el sobreescalfament al qual estem sotmetent al planeta amb invents de tota mena. Malgrat que hi ha altres científics que no són pas de la mateixa opinió, el cert és que haurem de convindre que la climatologia es troba força revoltada. Només cal, sinó, fer una llambregada al llarg i ample del món per adonar-nos que els fenomens atmosfèrics de caràcter extraordinaris sovintegen d’allò més.

Tinguin raó uns científics o la tinguin els altres, estiguem sobreescalfant el planeta o no, hora és de començar a emprendre accions per tal de canviar la cultura d’escàs respecte que tenim pel medi ambient. És necessari que els governs d’arreu del món no ajornin per més temps les mesures encaminades a disminuir l’efecte negatiu de la contaminació sobre el territori i sobre l’atmosfera. Als ciutadans ens correspon, en qualsevol cas, evitar que el planeta se’ns vagi morint a les mans. Els primers senyals d’alarma fa temps que es deixen sentir. Els primers llums vermells ja s’han encès. Només falta que ens posem a treballar abans no sigui massa tard.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 24 d’octubre de 1997