La vida del turista no és, en els temps que corren, ni fàcil ni còmode. En especial per als  decideixen fer de l’avió el seu mitjà de transport per a traslladar-se des de casa al punt de destinació elegit. I ho fan ingènuament convençuts que, amb la tria, guanyaran en temps i comoditat. Però, ai las!, les coses mai no són exactament així. Pot comprovar-se repassant els diaris del mes d’agost. Si ho fem, ens adonarem de l’elevat nombre d’incidents que han viscut els aeroports europeus. Especialment els espanyols que, des de fa un temps, es troben immersos en una caòtica situació. Res no caldria afegir-hi si no fos perquè com sempre és l’indefens turista o viatger, l’únic que acaba pagant els neulers de les conseqüències que es deriven de retards.

D’aquesta manera, els aeroports, s’han convertit en una mena de presó; una presó en la qual se sap a l’hora en què s’hi ingressa però no se sap mai quant i com se’n sortirà. I els turistes que es prometien unes plàcides vacances, es veuen atrapats en les impersonals i incòmodes sales d’espera de qualsevol anònim aeroport. Solament els assisteix l’esperança de què el transportista no sigui massa cruel, s’apiadi d’ells, els doni informació i els transporti, el més aviat possible, abans no es perdin pel camí de l’espera, reserves i enllaços.

Diuen els castellans que “no hay mal que por bien no venga” i no tot ha de ser negatiu. En d’altres paraules, confirmant el que ja sabíem per les estadístiques, després de l’experiència ja no pot quedar a ningú dubtes sobre la seguretat aèria. I és que si entre motins de viatgers, avions que no arriben a l’hora, trifulgues i cridòries, malestar entre els passatgers, comandants que no es troben en les millors condicions físiques i psíquiques per pilotar, els avions encara s’enlairen, volen, aterren i no cauen, deu ser la millor prova del nou possible en relació al grau de seguretat que acompanya el transport aeri.

Europa aposta pel turisme interior i les companyies aèries s’entesten en dificultar-lo. Una lluita desigual. La solució és que s’obligui a les companyies aèries a complir amb els compromisos de transport que contreuen amb els que, religiosament, han pagat el seu passatge. Contràriament, el caos en els aeroports s’acabarà convertint amb la norma, enmig de les més grans i preocupants indefensions dels de sempre.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el primer de setembre de 1999