Avui acaba un any i demà un altre encetarà el calendari. No es tracta, òbviament, d’una situació excepcional. Cada 365, de manera recurrent, es repeteix l’operació i hom manifesta els mateixos desitjos de pau i de prosperitat. En aquesta ocasió però, potser per la màgia que comporta l’imminent canvi de segle i de mil·lenni, l’any nou arriba amb un atractiu afegit o, si ho preferiu, prenyat d’una certa morbositat. I és que si bé són molts els que poden viure el traspàs d’un segle a un altre, ja no són tants els que poden viure la nit de traspàs de mil·lenni. Això no obstant, més enllà de la circumstància puntual de la vigília del canvi de segle i de mil·lenni —envoltat d’aures i de prediccions de tota mena— l’any 1999  planteja molts i difícils reptes.

Vivim immersos en un període que en podríem anomenar tecnològicament revolucionari. Vivim instal·lats en una  societat en la qual la informació és en la base mateixa dels canvis econòmics i socials —i també polítics— als que estem assistint. Tothom es refereix als processos de globalització sense que ben bé acabem d’entendre de què va tot plegat. D’alguna manera ens trobem davant una situació semblant a la que van viure els obrers dels segle XVII que foren els protagonistes de la revolució industrial, en què el vapor va ser el motor de canvi i de transformacions d’una societat fins llavors bàsicament rural. Als que van viure aquells moments tampoc no els era possible entreveure les conseqüències que la màquina de vapor introduiria en les seves vides i en les relacions econòmiques, socials i polítiques. La gran diferència entre aquells i nosaltres, rau en el fet que mentre la revolució industrial va afectar inicialment el Regne Unit i després, lentament, va anar estenent els seus efectes al llarg i ample d’Europa, la revolució tecnològica que estem vivint té efectes immediats sobre el conjunt de ciutadans del globus.

Però més enllà d’aquestes i altres consideracions que es podrien fer, per als ciutadans de la Unió Europea (UE) s’opera, a partir de demà, un canvi transcendent. L’Euro passarà a ser moneda de referència per a onze dels quinze països de la UE. Des de demà, res ja no serà igual al dia anterior i, de mica en mica, anirem descobrint com l’Euro incideix en les nostres vides. En qualsevol cas, els seus efectes, es deixaran sentir de forma immediata sobre el nostre sistema econòmic i, per extensió sobre el sistema polític i social. I és que no escapa a ningú que amb l’estrena de l’Euro, s’enceta un altre procés: el de la inajornable transformació de les estructures polítiques de la UE.

Des de la signatura del Tractat de Roma l’any 1957 fins avui, els estats que s’han anat afegint al projecte de creació d’un ampli espai comú europeu, han tingut de renunciar a algunes parcel·les de poders que són tradicionals de qualsevol Estat. És el cas del control sobre les fronteres, arran la seva desaparició i amb l’efectiva circulació lliure de mercaderies i de ciutadans; de la renúncia a les polítiques estatals en matèria de defensa externa i, a partir d’ara, de la renúncia a una moneda pròpia i independent. El pas següent serà, inevitablement, el d’una major interrelació i interacció política entre els estats membres. O allò que és el major, un major pes polític per a les institucions comunitàries.

Demà comença, doncs, una nova etapa del camí cap al futur de la UE i ho fa enmig d’un procés de grans canvis tecnològics. Cal treballar per tal que aquest camí sigui recorregut d’una manera solidària, pensant amb els països i amb els ciutadans més desafavorits. Només així es podrà avançar en el vertader progrés i en l’extensió i consolidació dels valors de la democràcia i de la llibertat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 31 de desembre de 1998