No és que no hi tinguin dret. Tampoc no és que jo prengui partit en contra de la decisió del govern de la Generalitat de Catalunya d’impulsar una rifa de Nadal autòctona anomenada la Grossa de Cap d’Any. No és que malgrat que no m’agradi el joc no pensi que els diners de les apostes, abans que se’n vagin a un altre indret, millor que es quedin aquí, a casa nostra. No és per cap d’aquestes raons que acabo de fer esment, com tampoc no ho és per qualsevol altra de les moltes més que podrien adduir-se en contra, que defenso que abans d’apostar per les apostes, hauria estat molt millor que des del govern s’haguessin pres altres decisions per obtenir nous ingressos amb els que poder fer front a part de les necessitats pressupostàries del país que, dit sigui de passada, no són pas poques. I és que l’aposta del govern per les apostes, a més d’un joc de paraules és un símptoma evident de quelcom que grinyola al Palau de la Generalitat. De que o bé no es tenen les idees clares en quant cap on s’ha de prémer l’accelerador per obtenir nous recursos econòmics, o bé –i això encara és pitjor–  que sabent-ho no s’atreveixen a fer-ho. Reclamar a Madrid allò que ens correspon és una via per aconseguir part dels ingressos pressupostaris que ens fan falta. Només faltaria que no ho fos! Cal tota la fermesa del món per exigir que Madrid compleixi amb els seus compromisos. Però la mateixa fermesa amb la que hem d’exigir que ens paguin allò que ens deuen, cal aplicar-la a l’hora de reclamar que el govern de Catalunya compleixi amb els compromisos contrets amb la ciutadania i posi en marxa els impostos que va anunciar, més en la línia de l’equitatiu principi tributari de que qui més té més ha d’aportar a les arques públiques, en aquest cas catalanes. Si més no també per patriotisme. Pel mateix patriotisme que se’ns reclama i se’ns posa davant a l’hora de defensar la posada en marxa de noves rifes per part de la Generalitat.

Quan des del govern bipartit de CiU -guiat per les regnes que ERC mou des de l’ombra còmoda de la seva dualitat de govern i oposició-, s’anuncia la posada en marxa de la Grossa de Cap d’Any, no és sobrer formular-se algunes urgents preguntes i reflexions, amb el risc que assumeixo plenament que això pugui ser interpretat com a navegar contra-corrent.

La primera. Per què des del govern s’està obertament a favor del joc en una doble i aparent contradicció, atès que d’una banda ha aprovat l’avantprojecte de llei que haurà de permetre abaixar els impostos per als casinos fins al 10%, i de l’altra fomenta el joc amb el ‘bon’ pretext que els diners que s’obtindran seran destinats a cobrir necessitats socials? No seria millor que el joc continués gravat per les taxes i els impostos que li corresponen (55%) malgrat això pugui ser un perjudici pel projecte BCN World, i oblidar-nos d’inventar més rifes que no fan més que disputar uns mateixos diners que surten d’unes mateixes butxaques?

La segona. Què se’n ha fet d’aquelles exigències d’ERC d’un gir social com a condició per donar suport al govern de CiU juntament amb la recuperació de l’impost de successions? I és que mentre es parla tant de la molt patriòtica Grossa es deixa de parlar d’altres impostos, per cert tant patriòtics o més que no pas els del joc.

La tercera. Per què des del govern se’ns transmet el missatge que és mitjançant les loteries que obtindrem recursos per atendre polítiques socials? No serà que aquesta actitud és una perversió democràtica atès que subliminalment se’ns està dient que si no s’obtenen els recursos que s’han d’obtenir, no hi haurà més remei que fer més retallades a les polítiques socials?

La quarta. Per què el govern (amb l’ajut de la crossa d’ERC que des de la teòrica oposició el sustenta) ens priva del debat dels pressupostos d’enguany i ho fien tot al debat dels del mític i místic 2014, amb la fal·làcia que amb el límit de dèficit autoritzat per Madrid de l’1,58% els d’enguany no es poden confegir? Cal recordar que la pròrroga del pressupost de l’any passat comporta que als pressupostos prorrogats se’ls aplica el sostre de dèficit ara autoritzat per Madrid, amb l’avantatge per al govern que no ha de sotmetre a debat parlamentari les prioritats pressupostàries d’enguany?

La cinquena. És aquesta la manera que té d’entendre la transparencia que el president Mas anunciava pocs dies abans d’acabar el mes de juliol, abans de comparèixer davant el Parlament de Catalunya pel cas Palau, al presentar el portal  ‘transparènciagencat’ per «fer de Catalunya un país de bones pràctiques, un país de transparència”?

I podríem seguir… Massa cortines de fum que no serveixen per tapar tanta mediocritat i incapacitat política a l’hora de governar el país.