No havien passat encara 36 hores des que vàrem conèixer el dictamen emès per les urnes confirmant que Catalunya és un país plural i políticament divers, que esclatava un presumpte nou cas de corrupció que implicava a càrrecs polítics i a funcionaris municipals, i a empresaris locals. El secret del sumari establert pel jutge impedeix conèixer detalls precisos que va portar a la Fiscalia Anticorrupció a posar en marxa l’operació Mercuri. No cal dir que tan bon punt saltà la notícia de l’escorcoll a instal•lacions municipals pels Mossos d’Esquadra ordenat pel jutge, la plaça de l’Ajuntament es convertí en punt de cita  per als mitjans de comunicació a la cerca de més informació.

No és ara el moment de fer judicis de valor en quant a les conseqüències que de l’escorcoll i de la cerca de documentació en edificis municipals i en d’altres institucions sabadellenques se’n poden derivar. Sí que és el moment d’exigir que se’n depurin totes les responsabilitats que es derivin del cas. De moment se sap que han estat imputats un bon nombre de càrrecs polítics locals, amb l’alcalde Manuel Bustos al capdavant, i que han estat detingudes diverses persones. Davant la gravetat del cas i de la situació política creada, el què convé és que la justícia actuï amb tota celeritat i que les persones imputades puguin conèixer la raó d’aquesta seva imputació per prendre les decisions que correspongui. Mentre, el ressò de les presumptes irregularitats político-urbanístiques comeses que es recollien en el comunicat a la premsa emès per la Fiscalia, no farà més que créixer alimentat per rumors i per informacions impossibles de comprovar i de contrastar mentre es mantingui el caràcter de secret sumarial.

No hi ha d’haver dubte de que si la Fiscalia Anticorrupció va decidir actuar de la forma que ho va fer, és perquè disposa d’evidències suficients per suposar que des del consistori local es varen cometre irregularitats. Cal saber quines i amb quin abast, i cal esperar la màxima diligència judicial que permeti esclarir els fets. Aquest cas no és el primer en els que els indicis d’un presumpte enriquiment personal i/o finançament il•legal d’un partit polític aflora. Tampoc seria el primer cas en què els tràmits judicials s’eternitzessin d’allò més. Els casos Pretòria i Palau són en la memòria de tothom, i malgrat han passat tres anys des que es varen desencadenar, la lentitud en les actuacions judicials ha contribuït a estendre ombres de sospita i a augmentar l’efecte de descrèdit de la ciutadania envers els polítics i la política, però també envers la justícia; descrèdit que sovint es veu avalat mitjançant els judicis paral•lels i sense escrúpols que espectacularment promouen determinats mitjans de comunicació. Per cert, algú recorda el moment processal en què es troba el cas Pretòria que va imputar al que havia estat alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet i a rellevants personalitats vinculades a CiU? O el moment processal del cas Palau, susceptible de connectar amb el finançament il•legal de CiU?

Amb l’operació Mercuri hem tingut notícia d’un nou cas judicial de presumpta corrupció. Des d’ara i fins que se’n conegui el desenllaç passarà possiblement temps. En qualsevol cas serà massa temps per evitar que l’ombra de la sospita quedi fixada sobre les persones i les institucions que poguessin quedar alliberades de qualsevol responsabilitat.

Publicat a Diari de Sabadell, el 29 de novembre de 2012