Les darreres eleccions regionals franceses han posat de relleu el suport que les idees que lidera Jean-Marie Le Pen continuen tenint entre un sector de la societat francesa. Però més enllà del fred anàlisi de les xifres dels resultats obtinguts, el cert és que, en aquesta ocasió i després de les eleccions, l’ultradretà Front Nacional ha aconseguit posar l’ai al cor dels demòcrates francesos. Fa temps que el Front Nacional disposa d’un suport electoral que es manté en el temps i que troba la seva base en els sectors més immovilistes de la societat francesa. Un suport que facilita que, de mica en mica, es creï un nucli social que, ideològicament, cada vegada se situa més lluny de l’esperit que anima el triple principi sobre el que es va basar la proclamació de la República francesa. Això és la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

No és el cas, doncs, que en les darreres eleccions Jean-Marie Le Pen hagi augmentat el percentatge de vots. Ha de preocupar, en tot cas, el fet que per primera vegada, el Front Nacional hagi fet trontollar la unitat d’acció i de pensament que fins ara presidia l’actuació de la resta de partits democràtics. És preocupant, des d’aquest punt de vista,  que els cants de sirena dels seguidors del partit ultradretà, hagin aconseguit fer forat i fer dubtar a alguns seguidors gaullistes i liberals.

Sortosament, els estats majors de la UDF i del RPR, a despit que no van reaccionar de manera immediata, van salvar després una situació que semblava irreversible: l’inici d’un diàleg i l’establiment d’acords postelectorals entre la dreta presentable i la dreta antidemocràtica del FN, per tal de frenar l’accés dels candidats progressistes a la presidència dels governs regionals. Això no obstant el mal lepenista continua avançant i si fins ara ningú no s’havia deixat temptar per les seves propostes, no ha passat el mateix en aquesta ocasió. I el líder ultradretà pot fregar-se les mans per l’èxit que significa que, com a mínim, hagi aconseguit fer trontollar les conviccions democràtiques d’alguns sectors regionals de la dreta francesa.

Fa temps que els analistes polítics adverteixen dels perills que la consolidació del Front Nacional pot comportar en un futur. Els seus plantejaments neonacionalistes i integristes, prenyats de missatges clarament racistes, van trobant terreny adobat en una societat que no s’acostuma a l’arribada de ciutadans d’altres latituds, a la recerca d’un lloc de treball que els permeti viure en millors condicions que no pas ho feien en les seus respectius països d’origen. Les eleccions regionals franceses han estat, doncs, un nou avís pels demòcrates. No només pels demòcrates de França sinó que també pels de la resta dels països europeus.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 3 d’abril de 1998