El desembre de l’any passat escrivíem aquí mateix en relació a les mesures que el govern de la Generalitat de Catalunya pensava emprendre per tal de disminuir l’abocament de partícules contaminants a l’atmosfera. I això en el marc del programa endegat per fer front, des de Catalunya, al canvi climàtic. Una de la setantena de mesures que s’anunciava es posarien en pràctica a partir del mes de gener, va ser la de la limitació de velocitat dels vehicles a motor a 80 qms/hora en les carreteres i autopistes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta va ser, com es recordarà, una mesura a bastament criticada per la seva oportunitat i pels resultats que se’n obtindrien. Així van ser diversos els experts i, especialment, les entitats de reconegut prestigi social com el RACC, els i les que anunciaven el fracàs de la mesura i dels objectius que es perseguien: la disminució de l’emissió de partícules contaminants a l’atmosfera. Arran tanta polèmica desencadenada, jo vaig escriure que “podríem arribar a acceptar que la disminució de la velocitat dels vehicles aportarà poc en quant a la disminució de l’emissió de partícules contaminants dels vehicles” malgrat que, en qualsevol cas, “de mica en mica s’omplia la pica” i encara afegíem que la mesura comportaria, molt possiblement, un altre vessant no gens menys rellevant: la disminució dels accidents de trànsit i de la seva gravetat.
Doncs bé, sense que això serveixi de precedent, ens hem d’apuntar l’èxit en les previsions que defensàvem. Tot plegat perquè com a resultat d’un estudi liderat pel catedràtic de la UPC i director del Departament de Ciències de la Terra del BSC (Barcelona Supercomputing Center), José María Baldasano, sabem que des que la mesura de la limitació de velocitat es va posar en marxa, l’emissió de partícules contaminants a l’atmosfera ha disminuït, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 4%. Certament es tracta d’una xifra més baixa que no pas assenyalaven les previsions de Medi Ambient. Però ningú no discutirà que per escassos que poguessin ser els efectes beneficiosos de la mesura, més valia aplicar-la que no pas continuar deixant que la tendència a l’alça de l’emissió de partícules contaminants a l’atmosfera es consolidés. Baldasano, en donar a conèixer els resultats del seu estudi, enumerava també una llarga llista d’altres efectes beneficiosos que ara no ens estendre’m a comentar, tals com, per exemple, l’estalvi observat en el consum de carburants. A això cal afegir que segons el Servei Català de Trànsit, la sinistralitat i la mortalitat conseqüència d’accidents de trànsit en les vies metropolitanes s’ha vist notablement reduïda des que la limitació de velocitat es va implantar, així com també la congestió del trànsit. Clar que alguna d’aquestes dades podrien ser interpretades en els temps que correm, com un símptoma més de la crisi per la qual travessem.
Esperarem que des de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya se’ns diguin quins han estat els resultats obtinguts amb el conjunt de mesures que es varen posar en marxa per tal de combatre el canvi climàtic. Seria també oportú poder escoltar l’opinió dels que s’oposaven a la mesura de limitació de velocitat. I això precisament quan s’anuncia l’entrada en vigor de la segona fase d’implantació de la limitació de velocitat que afectarà també a la circulació per les carreteres i autopistes que arriben a la nostra ciutat. Si si fins ara la limitació regia només per les autopistes i les carreteres de l’Àrea Metropolitana barcelonina, a partir del proper mes de gener el seu radi d’acció s’estendrà a un segon anell metropolità que inclou, d’entre d’altres, la nostra ciutat i les poblacions veïnes malgrat que, en aquest cas, la limitació de velocitat serà flexible d’acord amb la intensitat del trànsit de cada moment. Noves veus es deixaran sentir en contra de l’ampliació. Ara però, a favor de la mesura, el govern de la Generalitat de Catalunya comptarà amb resultats que posen de relleu que la limitació de velocitat té efectes positius fins al punt que els resultats assolits serien equiparables als que s’obtindrien cas que deixessin de circular per les carreteres i autopistes metropolitanes vint mil cotxes cada dia sense més limitació de velocitat que la que era vigent fins a finals de 2007. Sigui com sigui, ens haurem d’acostumar a opinar a partir de l’obtenció de resultats, abans de posar en dubte l’oportunitat de l’aplicació de mesures que solament busquen augmentar la qualitat de vida de la ciutadania…
Publicat a Diari de Sabadell, el 2 d’octubre de 2008
Comentaris recents