Aquest cap de setmana ens ha deixat un home excepcional. Un lluitador. Un conreuador de la cultura en els seus més diversos àmbits. El meu millor record i homenatge avui que se’m acut, és reproduir els mots que es contenen en la peça que com explica Manel Camps al ‘facebook’, serà publicada al Diari de la Creu Alta d’enguany, signada pel Lluís. Un diari -el de la Creu Alta- que té com a característica peculiar que es publica una sola vegada l’any, sempre en ocasió de la Festa Major del que ha estat el barri del Lluís, i del que també és el meu barri…

Gràcies Lluís per haver estat com has estat! Gràcies per la feina feta al servei del barri, de la ciutat, del país!

Engrunes d’un temps 
El vers i la prosa tot fent camí junts

Lluís Subirana i Rebolloso

No escric per guanyar premis sinó per no perdre paraules. Escric i llegeixo per guanyar vida.

Un llibre de poemes i una copa de vi em fan molt bona companyia. Assaboreixo els dos, el vi i el poema, i no sé quin dels dos em dóna més vida.

Exigent li vaig dir al mirall: “Mira’m!” I, obedient, ell es va quedar mirant-me.

No és que no vulgui lligar-me a algú. El fet és que no em puc deslligar de tu.

Un bloc, un llapis, un llibre: tot un món. Mentre els números fan fallida les lletres ens omplen de vida.

La nit s’havia declarat en vaga i s’havien apagat tots els llums del cel però la llum radiant dels teus ulls il•luminava els camins del meu viure.

Espera’m. He de fer un llarg camí tot ple d’obstacles i de paranys però finalment arribaré a temps de lliurar-me, ja per sempre, a tu.

Al forn es cou tot l’argument. A la taula s’exposa el discurs. Durant l’àpat s’assumeix el missatge. El rentaplats neteja els mots sobrants.

Ves a saber si el punt del llibre ens diu fins on ja hem llegit o ens avisa del què encara ens queda.

En apagar-se el foc de la seva mirada van quedar congelades totes les meves il•lusions.

Una riuada s’ha endut el poema. Alguns dels versos han arribat a mar. Els altres s’han perdut per les clavegueres.

Hi ha poemes tardorals que com fulles caigudes de l’arbre se’ls endú, indiferent, l’escombriaire.

Si esmerço molt temps en escriure el poema corro el risc que es marceixi abans d’acabar-lo.

Si escolto música mentre escric versos, totes les lletres es posen a saltar i és impossible acabar el poema.

La imaginació és un miracle perquè et permet volar sense tenir ales.

Era tant i tant dens el silenci que ningú gosava trencar-lo. Tant i tant va durar que, pel desús, s’extingiren les paraules.

Es fa de nit, tanco el llibre i poso el punt en un poema per tornar-lo a llegir l’endemà i m’emporto els versos al llit per somniar que jo sóc el poeta.

Aprendre a viure és una assignatura d’estudi permanent. La nota resultant te la donen al final i tu mai la sabràs.

Només escric poemes de tant en tant perquè, si ho fes sovint, no hi haurien papereres prou grans per encabir-los.

A la meva particular sala d’espera s’hi acumulen, neguitosos i impacients, multitud de projectes que tenen por de no ser atesos a temps.

Poemes de foc i cendra encesos per la passió i apagats per la fredor d’un solitari i llarg hivern.

El torrent va a morir als braços del riu i aquest agonitza ofegat a la mar.

M’és igual l’extensió del poema perquè el que realment m’importa és arribar airós al darrer vers.

Hi ha nits d’insomni per oblidar i nits de somni per recordar.

Possiblement que un sol vers no et canviarà la vida però un bon poema et pot ajudar a ser més feliç.

Hi ha somnis que són com espurnes de foc en la negra nit i que s’apaguen tot just al despertat el dia.

Si alguna cosa trenca el silenci és la teva mirada. Els teus ulls ja parlen sense necessitat que cap mot flueixi pels teus llavis.

Tanco els ulls. No et veig però sé que ets aquí, al meu costat. La teva olor et fa present. Queda’t sempre prop de mi perquè si te’n vas ja no em caldrà respirar.

Recorro camins d’anada i d’incerta tornada deixant un rastre de records perquè si em perdo i algú em busca em pugui retrobar.

Records que fan niu a l’arbre de la vida. Fins que un dia emprendran el vol camí d’un univers desconegut.