M’hi he referit diverses vegades, però no per això ha de ser sobrer insistir-hi novament. Sabadell presenta indubtables singularitats que la fan diferent a altres municipis similars al nostre, i que en determinen la nostra personalitat col·lectiva. Segur que no podem exhibir un patrimoni arquitectònic capaç d’atreure la mirada encuriosida de les persones que ens visiten, però sí que podem exhibir un bon muscle en quant a la vida cultural que atresorem, i que malgrat que a nosaltres no ens impressioni, causa força admiració entre estranys i forasters. Una d’aquestes singularitats és l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Una formació musical que va néixer el 1987 de la mà de la Fundació dels Amics de l’Òpera i de la tossuderia de Mirna Lacambra. Amb el pas dels anys, l’OSV s’ha anat consolidant com a una orquestra de qualitat, tal com queda palès en el fet que la Simfònica, a banda de la temporada estable que desenvolupa al Principal i a La Faràndula, és la protagonista d’un ambiciós programa simfònic que des de fa 18 temporades té com a marc l’incomparable  Palau de la Música Catalana. Amb aquests dos cicles simfònics i amb la resta d’activitats i de projectes que desplega, l’OSV posa a l’abast de tots els públics l’anomenada música culta.

Just acabada la temporada 2012-13, l’OSV s’està preparant per la que serà la seva 27na temporada de Música Simfònica a Sabadell. Ho està fent amb la il·lusió de sempre i amb els ànims renovats que han de permetre que la formació orquestral continuï treballant en la innovadora línia que va imposar el valencià Rubén Gimeno quan es feu càrrec de la direcció de l’orquestra l’any 2010; una direcció que li acaba de ser renovada per decisió unànime dels seus músics. No és gens habitual, com apuntava el president i instrumentista de l’OSV Jordi Cos dilluns passat durant la presentació de la temporada de la Simfònica a El Principal, que els components d’una orquestra apostin de manera unànime per la continuïtat del seu director. Una bona prova de que la feina innovadora que aporta mereix la confiança dels seus músics.

En qualsevol cas, la continuïtat de Gimeno en la direcció de l’OSV és garantia de continuar potenciant els valors que conflueixen en l’organització orquestral que dirigeix, i de mica en mica anar trencant possibles rigideses interpretatives que formen part del passat. Gimeno concep les actuacions de l’OSV no pas només com un moment interpretatiu estàtic, sinó com un espectacle al servei de la música i dels que l’escolten. S’atribueix a Gustav Malher la cita que resa que “en la partitura hi és tot menys allò que és el més cabdal” en al·lusió a la importància de l’instrumentista, dels instrumentistes, en l’execució de qualsevol obra. Rubén Gimeno, amb la complicitat dels sues músics, no dubta en explorar tots els registres musicals i expressius dels instrumentistes amb la finalitat de treure’n el màxim partit i posar-los al servei de les oportunitats comunicatives que de qualsevol concert se’n deriven, tant des del punt de vista musical com des del punt de vista del llenguatge visual i corporal. La col·laboració que la Simfònica manté amb Els Comediants i la complicitat que estableix amb actors externs a la formació, fan que l’OSV es pugui endinsar per viaranys complexos amb solvència i que utilitzi tècniques i recursos escènics al seu abast per establir una millor comunicació entre intèrprets i públic.

Si ens atenem al programa que conforma cadascun dels sis Concerts Simfònics que l’OSV ha programat per ser presentats a Sabadell i a les associacions que al llarg de la temporada s’establiran amb la dansa, l’expressió corporal, la literatura i el cinema, no hi ha d’haver cap mena de dubte que el públic podrà gaudir de sis espectacles musicals de primer nivell producte del maridatge entre la bona música i l’expressivitat dels músics que l’interpreten.

Publicat a Diari de Sabadell el 13 de juny de 2013