Estàvem tant obsessionats en pensar, dissenyar i treballar amb la finalitat d’impedir o de minimitzar els efectes que els sistemes informàtics podien patir i fer-nos patir a nosaltres mateixos arran el traspàs de mil·lenni, que no ens havíem adonat que hi ha aspectes de la nostra existència que mai no controlarem. Per més coneixements que tinguem i per més avenços que les tecnologies digitals ens proposin i ens posin al nostre abast. Ha estat la mare Terra la que ens ha tingut de recordar, en un final de mil·lenni i de segle que haurà de passar als annals de la història, que és ella i només ella qui continua essent senyora i majora en relació al funcionament del planeta. I ho ha fet d’una manera contundent i catastròfica per a nosaltres. Amb vendavals que han afectat Europa -de manera especial, al país veí del nord dels Pirineus-, passant per pluges torrencials i allaus de neu que han deixat en el camí un sempre massa elevat nombre de víctimes humanes. Unes víctimes que, possiblement, creien que ho tenien tot controlat en un tombant de segle que se’ls anunciava informàticament apocalíptic. No imaginaven que la dissort els arribaria a partir del desfermament de les forces de la naturalesa; unes forces que res no saben sobre conceptes com societat de la informació, globalització de l’economia i res no entenen de tantes i tantes altres qüestions terrenals que a nosaltres tant ens preocupen.

La mare Terra ha aprofitat el tombant de mil·lenni per fer-nos posar els peus a terra i, qui sap, si també per recordar-nos que de res no serveixen els avenços tecnològics si, per una altra banda, continuem entestats en atemptar contra la integrat del planeta ja que és llavors, quant la Terra s’enfurisma, es revoltar i desferma la seva ira en forma d’elements metereològics. El cert és que a despit dels reiterats avisos que de tant en tant la Terra ens envia, continuem tenint ben poca cura envers el planeta i el continuem agredint sense adonar-nos que estem llançant pedres sobre el nostre propi teulat. No ens hem volgut adonar encara que en el manteniment de l’equilibri medioambiental es troba la base mateixa de la llei que regeix el funcionament del planeta. Potser caldrà recordar també ara que hi ha cultures que tenen un gran respecte per la mare Terra a la qual, periòdicament, reten homenatge i, simbòlicament, li retornen part dels fruits que d’ella n’obtenen. Tot plegat perquè saben que només d’ella i dels déus en depèn el seu futur.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 31 de desembre de 1999