rajoy-puro.JPG

Assegurava Grouxo Marx que ell era un home de principis ferms. Afegia que en cas que aquests principis no agradessin a algú no passava res, ja que en previsió, en tenia d’altres a punt de substituir els anteriors. Una filosofia, la grouxiana, que ben bé podria aplicar-se al fins ara pràcticament inèdit president del govern espanyol Mariano Rajoy, a qui només li van caldre sis dies a La Moncloa per canviar els principis que havia sostingut durant tota la campanya electoral per uns altres. I això possiblement pel fet que els principis que ell tenia no acabaven d’agradar ni al tàndem de caps de govern alemany i francès Merkozy, ni tampoc als mercats. Clar, que a diferència de Grouxo Marx –que amb la seva incontinència verbal habitual i particular filosofia s’adaptava sense més problemes a qualsevol situació–, Mariano Rajoy està optant per mantenir-se allunyat de la palestra pública, sense que aquells que tant havien criticat a l’anterior president del govern d’amagar-se darrera dels seus ministres, res no diguin ara. Així són les coses, i han de ser els fets els que han d’acabar col•locant a cadascú al lloc que li pertoca…

El primer frau del govern popular envers el seu electorat s’ha fet evident amb les primeres decisions adoptades, i totes aquelles raons i acusacions que argumentalment varen servir a Rajoy per atacar al govern socialista des de l’oposició, han passat a millor vida i s’han situat en el terreny dels grans oblits. Mentre, com a única explicació del per què del gran canvi, el president Rajoy continua imposant el silenci més clamorós, només trencat per la pseudo entrevista amb guió pre-establert, concedida dimarts a l’agència estatal de notícies EFE. ¿Recorden la seguretat del president en afirmar que els impostos no augmentarien i que s’adoptarien mesures immediates per animar el mercat laboral? ¿Recorden allò de dir sempre la veritat, i que els mercats i la prima de risc reaccionaren immediatament després de les eleccions si la confiança de la ciutadania requeia en el PP? ¿Recorden quan Rajoy deia que amb ell a La Moncloa Espanya tornaria a comptar en el concert de la Unió Europea? Doncs res de res. Les mesures fins ara adoptades pel govern porten, segons tots els experts, a més constrenyiment de l’economia i a més atur. Certament els mercats, com Rajoy anunciava durant la campanya electoral, han reaccionat. El problema és que ho han fet a la baixa, a pitjor, per exigir encara més retallades.

No escapa a ningú la complexitat del moment. Tampoc els riscos als quals ens enfrontem i als que ens haurem d’enfrontar. Però que això sigui així no hauria de servir de justificació arran la vulneració d’unes promeses formulades en la solemnitat d’una campanya electoral. No s’hi val a dir que la situació amb la qual el nou govern s’ha trobat és pitjor de la que s’esperava. Tothom sabia com estaven les coses i la situació amb la qual el nou govern es trobaria… No s’hi val a fer trampes al solitari per intentar argumentar que el què era nítid i blanc abans de les eleccions, ha virat sobtadament a fosc i negre…

Una de les diferències entre l’ara i l’abans és que les mesures que Rodríguez Zapatero va haver de prendre si-us-plau-per-força a partir d’aquell fatídic 10 de maig de 2010 li van venir imposades des d’Europa i des dels mercats mentre que Rajoy, en previsió, ha preferit plegar-se als designis de Merkel, Sarkozy i els mercats, abans no li hagin de cridar l’atenció. Dues maneres d’actuar amb un resultat semblant: continuen mancant iniciatives, idees, polítiques i missatges clars. I per sobre de tot, continua mancant la confiança que ens cal per tirar endavant.

Publicat a Diari de Sabadell, el 12 de gener de 2012