Deu ésser cert… M’ho comentava i feia notar, no fa massa dies, un col.lega amb el qual havíem coincidit en la presentació d’un llibre d’un company de professió. “Malgrat l’escassa distància que separa Terrassa de Sabadell—em deia—les dues ciutats presenten notables diferències tant pel que fa als seus respectius continents com als continguts”. Possiblement, vaig fer per a mi, no tant com des de Barcelona els sembla. Però Déu n’hi do.

De fet aquest comentari, el col.lega. me’l feia després d’haver tingut notícia de la celebració, a Sabadell, del “Seminari Internacional de les Ciutats Mitjanes”, el qual finalitzà fa uns dies, en un dels hotels de l’Eix Macià i que comptà amb una nombrosa presència de representants de ciutats catalanes, de l’Estat i de la Unió Europea, similars—quant a tamany i problemàtica—a Sabadell.

Es veritat. Des de Barcelona es té una petita idea—només aproximada—d’allò que s’esdevé més enllà dels rius Besós i Llobregat i de la Serra de Collserola. Es la conseqüència lò-gica d’un centralisme que també s’ha practicat, i es practica amb afecció, des de Barcelona. Cal solament veure sinó que passa amb les informacions “extra-barcelonines” que ens proporcionen els mitjans de comunicació massius (premsa, ràdio i televisió): Res que s’esdevingui més enllà dels límits geogràfics abans apuntats té relleu ni importància a menys que sigui un succés. I per mostra un botó: la mateixa celebració del “Seminari Internacional de les Ciutats Mitjanes” ha passat desaparcebut, sense massa pena ni glòria, per la majoria dels mitjans de comunicació barcelonins…

Potser per això sorprèn que et trobis amb algú que et faci comentaris envers la teva ciutat d’origen. Precisament per això les paraules del meu col.lega, en relació amb la vitalitat i dinamisme de Sabadell i de Terrassa, em va sorprendre d’allò més i no vaig poder estar-me de preguntar-li en quins fets o circumstàncies basava l’anàlisi i n’extreia les conclusions… Està ben clar que el vaig agafar desprevingut, desarmat. No sabia que contestar-me. Finalment digué: “Home… No sé… Però se sent parlar més de Sabadell que no pas de Terrassa. Es coneixen més iniciatives sabadellenques…”. I per acabar de rematar la seva “raonada” argumentació afegí: “Sabadell és una ciutat viva, bonica, en la qual el modernisme té mostres ben reconegudes (sic)”. Vaig quedar-me mut. Sense saber què dir. Era ben evident que el meu col.lega havia sentit tocar campanes però no sabia massa on. Tant li feia. Pel cas era igual. Sabia ben poc de Sabadell… En uns pocs dies havia sentit parlar d’exposicions, de la publicació de llibres relacionats amb aspectes ciutadans, de la celebració d’un “Seminari Internacional”, de l’existència d’un premi literari… Tot ho posà en el mateix sac. Es l’únic que li “sonava” de Sabadell. Res no sabia, en canvi, de Terrassa. La conclusió, per a ell, era ben fàcil: Sabadell és una ciutat viva. De Terrassa se’n sap poca cosa.

L’anècdota relatada posa de manifest la transcendència de la imatge en el món en el qual vivim… De la imatge per damunt, massa sovint, àdhuc dels continguts. I amb això no vull dir, ni de bon tros, que Sabadell tingui una bona imatge carent de continguts. Molt al contrari. L’Ajuntament, des d’aquest punt de vista, ho està fent força bé i sap treure profit i rendibilitat dels esforços realitzats. Els resultats són a la vista de tothom.

Llàstima però que en ocasió del “Seminari Internacional”, a l’alcalde Farrés, se li hagi vist massa el llautó i hagi aprofitat l’ocasió per a promocionar i donar a conèixer, sense manies ni miraments, el seu col.lega Antoni Gutiérrez i Díaz que, a banda d’ostentar un càrrec institucional a Europa, és—per si algú no ho sap encara—el primer candidat d’IC en les llistes d’IU al Parlament Europeu en les eleccions del 12-J.

Publicat a Diari de Sabadell, el 5 de maig de 1994