Fotografia de l’Àngel Colomer
Ens trobem en ple mes de setembre i tot ja ha tornat al què n’anomenem la normalitat de la resta de l’any. Clar que es tracta d’una normalitat que, en alguns casos, presenta matisos massa preocupants. Sortosament, però, en d’altres –i potser per compensar una mica–, ens mostra vessants més engrescadores que, al cap i a la fi, són les que ens ajuden a viure. Com que els matisos preocupants als que feia esment es manifesten cada dia i, a més, hi ha qui s’entesta en fer-nos-en memòria constantment, prefereixo dedicar-me a narrar aspectes no tan preocupants que qui sap si ens permeten donar sentit a allò que fem. I és que costa de comprendre com, aparentment almenys, ens recreem en situacions complexes, com en la crisi econòmica per la qual estem transitant. I això com si una situació com aquesta ens aportés quelcom més que desencís i més pessimisme generalitzat que al seu torn, com si d’una taca d’oli es tractés, s’estén i unta al conjunt de la societat. ¿Algú s’ha aturat a pensar, per exemple, que les dades econòmiques i laborals a les quals estem accedint formen part inseparable dels símptomes de la malaltia que patim i que encara trigarem a superar? Quan algú agafa la grip, la febre, l’esgarrifança, el mal de cap, l’astènia, els dolors musculars i les afeccions a les vies respiratòries, són símptomes que no fan més que confirmar-nos que el malalt pateix una afecció gripal. I serà així fins que vindrà un moment en què cadascun d’aquests símptomes començarà a remetre, circumstància que ens indicarà que la recuperació del malalt ha començat. És el procés evolutiu de la malaltia tal com la descriuen els manuals. No és encertat, doncs, davant d’una grip, interpretar l’aparició d’un d’aquests símptomes com un agreujament de la situació del malalt, tot i saber que hi pot haver processos gripals que es poden complicar d’allò més, amb l’aparició d’una nova simptomatologia i una nova malaltia.
En qualsevol cas, seguint amb la metàfora, una malaltia –especialment si es complica– pot arribar a ser el revulsiu que calia per decidir-se a corregir defectes adquirits o modificar hàbits de comportament insans. Si això passa, segur que quan se superi la malaltia, hom se sentirà més bé, disposat a tirar endavant en unes millors condicions que no pas les que es donaven abans. És el què pot acabar passant en una situació de crisi, de malaltia, de la qual segur que n’acabarem sortint i, si fem les coses bé, en bones condicions.Precisament aquests dies, els mitjans de comunicació, enmig de l’allau constant de notícies negatives, ens informen d’alguns canvis en el comportament col•lectiu que val la pena prendre en consideració. Per exemple, sabem ara que després de la situació crítica d’abastiment d’aigua que vàrem patir, els catalans hem rebaixat notablement el nostre consum del líquid element fins i tot després de superar la fase crítica de sequera. Sabem també que es considera el transport públic com una bona alternativa, especialment pel què fa a desplaçaments urbans i/o interurbans de curta durada. Sabem que la limitació de velocitat establerta fa uns mesos, està generant un estalvi en el consum energètic i una reducció en l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera i un descens en l’accidentabilitat i la pèrdua de vides a la carretera. Sabem que en un any de crisi, el negoci del turisme no ha patit la baixada que tothom augurava. Certament ha baixat el nombre de visitants estrangers però, per contra, ha augmentat el nombre de visitants de la resta de l’Estat i d’aquesta manera el negoci turístic no s’ha vist reduït com els més pessimistes auguraven. Fins i tot hi ha qui assegura que aquest any ha estat més bo, turísticament parlant, que no pas l’anterior.
El què escrivia més amunt. Hem de treure profit de la crisi per canviar comportaments i tendències per tal que quan ens recuperem en forma de normalitat econòmica –si és que aquesta normalitat existeix– ens trobem en condicions de construir un nou model econòmic i social, més ajustat a les exigències dels nostres dies i, en qualsevol cas, més sostenible i solidari… A banda de poder-ho celebrar nosaltres mateixos, segur que ho faran les generacions futures.
Publicat a Diari de Sabadell, el 19 de setembre de 2008
És això company…
“El què escrivia més amunt. Hem de treure profit de la crisi per canviar comportaments i tendències per tal que quan ens recuperem en forma de normalitat econòmica –si és que aquesta normalitat existeix– ens trobem en condicions de construir un nou model econòmic i social, més ajustat a les exigències dels nostres dies i, en qualsevol cas, més sostenible i solidari… A banda de poder-ho celebrar nosaltres mateixos, segur que ho faran les generacions futures.”
Fantàstic. Una abraçada!
Francesc
Comparteixo la meva opinió amb tu. I tan de bo tots aquells que donen la cara per nosaltres analitzin la situació que estem vivint amb la màxima positivitat possible. Sempre hem d’intentar veure l’ampolla mig plena (no mig buida)!
Gràcies Berta per seguir el meu blog des de tant lluny. Sé que cada setmana el visites ja que el Google analytic em diu cada set dies que hi ha una visita al meu blog feta des d’Austràlia; visita que, sens dubte és la teva.
Gràcies també per aquest teu primer comentari, que comparteixo plenament, i que, n’estic segur, no ha de ser el darrer.
Un petó i una abraçada ben forta!
Joan
Joan,
Vaig seguint els teus articles del blog. Hi apareixen fotografies molt maques. Com et vaig dir, és per a mi un honor que algunes de les meves fotografies et siguin útils i sempre que vulgis les pots fer servir.
Amb això de la crisi que comentes en el teu darrer article, totalment d’acord i espero que serveixi per resituar coses que ara es troben fora de límit.
Bona tarda
Àngel
Gràcies Àngel pels teus comentaris i per les teves fotografies. Sóc jo qui se sent honorat per la teva predisposició.
Joan