L’actual denominació de Passeig de la Plaça Major per identificar un dels espais més cèntrics de la ciutat és una de les peculiaritats que es poden trobar en el nomenclàtor sabadellenc de carrers. I això pel fet de tractar-se d’un espai que, en part, havia estat plaça Major i que ha estat també passeig, encara que a hores d’ara no acabi de ser ni una cosa ni tampoc l’altra. Hi ha qui defensa que l’actual denominació que rep aquest espai, és única i encertada. Els que això pensen tenen, com a mínim i des del meu punt de vista, una part de raó. I tot perquè la denominació Passeig de la Plaça Major difícilment la trobareu repetida enlloc, utilitzada per donar nom a una via urbana. Per contra, no puc estar d’acord amb les persones que consideren que l’actual denominació és la precisa. I això per la senzilla raó que la denominació Passeig de la Plaça Major no té massa sentit atès, que si bé és cert que es pot parlar d’un espai urbà que per la seva estructura és susceptible de ser entès com un passeig, també està més que clar que en aquest nostre cas, es tracta d’un passeig que no acondueix a cap Plaça Major tal com el seu nom faria suposar.

Cal recordar que l’espai urbà que avui coneixem com ‘el passeig’ va prendre entitat a resultes de la desconstrucció a la qual van ser sotmesos dos espais urbans prèviament existents: d’una banda, l’espai que ocupava la Plaça Major, i de l’altra l’espai que ocupaven els edificis i carrerons de l’Alt Pedregar que de fet separaven la desapareguda vella Plaça Major de l’actual Plaça del Doctor Robert. D’aquestes remodelacions urbanes en sorgia, a començaments de la dècada dels anys 50 del segle passat, el passeig que d’acord amb les circumstàncies que imperaven en els temps de la dictadura, va ser dedicat a un dels militars del franquisme: el general Primo de Rivera. Això no obstant, el cert és que el passeig ha estat sempre conegut popularment com simplement ‘el passeig’, o com ‘el passeig dels samalers’ pels xiprers que el flanquejaven…

Amb l’arribada de la democràcia municipal, l’Ajuntament va proposar-se recuperar en allò que fos possible el nomenclàtor de carrers que havia estat vigent abans de la Guerra Civil. Davant el dubte que es va suscitar de com calia denominar el passeig, dues van ser les propostes: l’una, mantenir el nom de passeig sense més afegits; l’altra, recuperar el nom de Plaça Major ara aplicat a tot l’espai del passeig. Davant la dificultat d’arribar a un acord, es va optar per tirar pel carrer del mig. D’aquesta manera es va preferir fer un ‘poti-poti’ que a tothom acontentés associant les denominacions passeig i Plaça Major, amb el resultat que coneixem de Passeig de la Plaça Major. No es tracta de discernir si la decisió va ser adient o no. Però temps era temps, i d’acord amb la filosofia que se suposa plana damunt l’actual projecte de rehabilitació d’aquest espai cèntric que ha estat tan maltractat les darreres dècades, deu ser hora de reivindicar que cal retornar a l’espai la denominació de Plaça Major que mai no hauria d’haver perdut i que per la seva centralitat és també la que millor li escau.

Per cert que aquesta denominació de Plaça Major, és precisament la que figura grafiada en els plànols d’orientació al visitant que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) tenen habilitats a l’estació de Sabadell-Rambla per identificar tot l’espai que ocupa el vell passeig.

Publicat a Diari de Sabadell, el 1r de maig de 2014