Un exemple de les “7 preguntas al lobo” que es formulaven cada setmana a “Hermano Lobo”. Hi manca, però, la setena que resava així: “¿Cuándo desaparecerá la censura cinematográfica?”. I el “lobo” contestava: “El año que viene, si Dios quiere”. 

Un vell company de facultat –i això no obstant encara avui amic–, em feia memòria d’un treball d’anàlisi de contingut que plegats vàrem fer sobre el setmanari humorístic “Hermano Lobo” quan cursàvem la nostra llicenciatura universitària, que inspirat en el seu homònim francès “Charlie Hebdo”, va publicar-se entre els anys 1972 i 1976 i que va esdevenir un referent de l’humor gràfic en el tardofranquisme; per descomptat que d’un humor gràfic “dentro de lo que cabe” (tal com s’advertia en la capçalera de la publicació). El meu amic, al referir-se als casos de males pràctiques polítiques que apareixen aquí i allà, i a l’advertir-me que no tots els casos són iguals i que la presumpció d’innocència no s’hauria de vulnerar, em recordava que una de les seccions d’”Hermano Lobo” que més ens havia cridat l’atenció era la de les “7 preguntas al Lobo”; secció ideada pel malaguanyat Summers, que es caracteritzava per formular set preguntes d’actualitat al “lobo”, a les que indefectiblement ell contestava amb un llarg i sonor udol. Només en la darrera de les qüestions –normalment sobre la censura en qualsevol de les seves manifestacions a l’ús–  la resposta del “Lobo” es transformava en un lacònic i indeterminat “el año que viene, si Dios quiere”. Tot un joc portat al límit de l’humor que el règim franquista estava disposat a tolerar.

Mentre recordàvem temps llunyans de facultat i temps més recents d’altres males pràctiques que tenen a veure amb la nostra professió periodística, el meu amic em va suggerir que vistes com estan les coses, al final d’aquests meus articles setmanals ben bé hi cabria un afegitó, a modus de renovada pregunta al “lobo”, que podria anar més o menys per aquí: “¿Quan els partits polítics es decidiran a acabar amb els casos de corrupció que tan mal fan a la democràcia, i quan n’assumiran les conseqüències?”. Clar que el meu amic m’avançava que també en aquest cas la resposta del “lobo” seria indeterminada com ho era abans amb aquell “el año que viene, si Dios quiere”. I és que el vell “lobo” continua tenint dissortadament massa raó. Només cal escoltar la Cospedal i veure com s’espolsa les pessigolles de l’escandalós cas Bárcenas i no reconèixer cap mena de responsabilitat en aquest i en tants d’altres casos de corrupció en els que estan implicats militants del PP.

Tampoc des de Catalunya, els nostres partits semblen estar per la feina. Núria de Gispert, la presidenta del Parlament, fa uns dies llançava pilotes fora quan era preguntada pel cas Pallerols. Afegia, això sí, que el Parlament de Catalunya tenia damunt la taula l’esborrany de la que ha de ser la llei de transparència i d’informació pública catalana que permetrà que la ciutadania accedeixi a tota la informació relacionada amb la gestió dels governs de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals. És cert que si la llei s’arriba a aprovar tal com l’han treballat els serveis jurídics de la Cambra, la ciutadania també tindrà accés a informació sobre sous i llocs de treball de les diferents administracions catalanes, sous dels càrrecs polítics i dels que formen part de fundacions i/o consorcis públics i podrà saber quins contractes i convenis i amb qui signen les diferents administracions catalanes. Passa, però, que malgrat siguin la corrupció i l’atur les qüestions que segons les darreres enquestes lideren les preocupacions de la ciutadania per damunt d’altres qüestions, res no sembla indicar que la tramitació de la llei de transparència figuri entre les prioritats dels partits polítics catalans. Com diria el “Lobo”, responent a una hipotètica pregunta en relació a quan serà vista aquesta llei pel Parlament, la resposta continuaria essent la mateixa de sempre: “el año que viene, si Dios quiere”…

Publicat a Diari de Sabadell, el 24 de gener de 2013

Dibuix de Perich publicat a “Hermano Lobo”… Hi ha coses que, dissortadament, no canviaran mai!