Això de les eleccions dóna molt de sí. Per exemple que els candidats a l’escó de torn, cultivin afeccions amb les quals potser mai no havia ni tant sols somniat. Fins i tot n’hi que, en ocasió d’una campanya electoral, arriben a llegir algun llibre. O van a veure una obra de teatre. O visiten una exposició. O es deixen veure en processons. Tot plegat perquè a l’hora de tenir cura del tros i de conrear el preuat vot, qualsevol esforç pot ser encara insuficient.

A Sabadell, l’Orquestra Simfònica del Vallès ofereix, des de fa unes quantes temporades, cicles periòdics de concerts. Això no obstant i a la creixent qualitat que atresora la formació musical vallesana, són pocs els polítics que, amb una certa regularitat, es deixen veure pel teatre municipal La Faràndula. I els que ho fan uneixen a la seva afecció per la música, la condició d’ocupants d’un escó en el saló de plenaris de la Casa de la Vila.

Com que som a les portes d’unes noves eleccions municipals i els candidats a l’alcaldia sabadellenca són nous, s’han de donar a conèixer. I així, es fa curiós veure’n algun assegut a la platea de La Faràndula en ocasió d’un concert de la Simfònica. En algun moment, el candidat segurament s’avorreix. Però cal aguantar! La mitja part no tardarà en arribar i, llavors, serà el moment d’aprofitar l’interludi per saludar a estranys i coneguts. Altres candidats, possiblement més conseqüents amb la seva manera de fer i d’actuar, mai no havien assistit a un concert i tampoc no ho fan ara. A despit que calgui treballar els vots… Deu ser una qüestió d’estil.

Publicat a El 9 Nou, el 22 d’abril de 1999