Segons la mitologia grega Diana era la deessa de la caça per excel·lència. Ironies del destí una altra  deessa de nom Diana, encimbellada als altars de la glòria terrenal pels mitjans de comunicació, ha estat la darrera víctima d’un espècimen ben especial de caçadors: els paparazzis. Es tracta, òbviament, de Diana Spencer, princesa de Gal·les.

Sentida ha estat la seva desaparició, arran un tràgic i lamentable accident automobilístic dalt d’un rutilant Mercedes sotmès a una molt alta velocitat. Però nogensmenys deplorable és, per exemple, que diàriament, enmig de la més desesperant passivitat de la resta dels humans, desenes, centenars i, fins i tot milers de persones desapareixin d’aquest món com a conseqüència dels efectes directes de guerres, d’odis, de misèria i de fam…

Està molt bé mobilitzar‑se i mostrar‑se solidari a l’hora d’acomiadar a qui malgrat que no coneixem personalment forma part, gràcies al fenomen mediàtic, de la família de cadascú. Encara, però, no estaria malament que, de tant en tant, ens sortís la vena de la sensibilitat envers aquells als que malgrat no coneixem, són veïns nostres i també pateixen i sofreixen.

La mort de Diana Spencer ha acaparat, durant una llarga setmana i de manera intensa, l’atenció de tot el món envers el tràgic final d’una dona que semblava haver sorgit d’un fascinant conte de fades. L’estranya relació amor‑odi entre la “princesa del poble”, els paparazzi, els mitjans de comunicació i el morbo, es troba en la base d’aquesta relació.

La hipocresia ens portarà ara a buscar pretesos culpables d’aquest drama que s’acaba d’escriure. Fins i tot es formularan – s’estan formulant ja‑ sofisticades teories en relació a les causes de l’accident fatal. I renovats productes mediàtics ‑en forma de llibres, pel·lícules, CD‑Rom’s…‑, continuaran alimentant un negoci del qual tothom n’és responsable i, alhora, víctima. Mentre el món continua girant sense que ni els paparazzi, ni els mitjans de comunicació, ni els editors, ni el públic en general ens vulguem adonar dels molts drames què arreu s’estan vivint.

Comptat i debatut, l’espectacle muntat entorn l’atzarosa i complicada desaparició de Diana Spencer, ens hauria de fer reflexionar uns instant. Si més no perquè tot plegat, en una interpretació malèvola ‑o potser no del tant, que diria aquell‑, podria haver estat també resultat d’una maquiavèlica maniobra amb la finalitat que tothom mirés cap una banda… Mentre que a l’altra…

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 10 de setembre de 1997