Un altre dia amb anunci de tempestes no només meteorològiques a La Cerdanya on passem els darrers dies d’agost. Si ens atenem a les informacions que ens arriben se’ns apropen dies plens d’emocions de signe divers, alimentades per aquells que ens representen i que haurien de resoldre problemes (per complexes que siguin) en comptes de crear-los… Algú ha pensat que ‘els meus’ no tenen sempre i en tot moment la raó? Podem estar segurs que allò que ‘els meus’ fan està sempre ben fet i que el què els altres fan mal fet per definició? Que el què jo dic i penso està –només faltaria que no fos així!–, emparat per la llibertat d’expressió mentre que el que diu i pensa el meu adversari solament traspua ressentiment? Que allò que exigim als altres no té discussió per a ser-nos concedit, mentre el què a mi em demanen no té motiu de ser considerat? Sense diàleg franc (aquí i allà) amb voluntat d’escoltar i de trobar camins d’entesa i de distensió, el futur se’ns presenta escassament esperançador. No tot és d’un blanc impol·lut com tampoc d’un negre dantesc. Enmig la gamma de grisos és inacabable.

En fi aquestes són només algunes de les moltes reflexions (reconec que certament ingènues pels temps que corren) que m’he fet altra volta aquest matí mentre feia la meva habitual passejada matinera…