rodal1.jpg

Si no ho recordo malament, va ser el filòleg Màrius Serra qui en un recent Cara a Cara, assegurava que Rodal era un mot que pràcticament s’usava només a la nostra ciutat. Afegia que a la singularitat en l’ús d’aquest mot s’hi podia afegir el d’altres vocables i/o expressions típicament sabadellencs. Com a exemple en citava, d’entre d’altres, el vocable patadó, amb el qual denominem nosaltres aquell embotit que a fora de casa nostra es coneix generalment com a espetec o fuet; estrep, que és com denominem la pegadolça i xips, que l’usem en comptes de les habituals patates fregides. Es dóna la circumstància, però, que mentre Rodal respon a un vocable que disposa d’entrada en el Diccionari General de la Llengua Catalana –que el defineix com un “tros d’un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen”–, patadó, estrep o xips són mots que no hi tenen entrada, almenys pel què fa a les seves accepcions castissament sabadellenques.

Sigui com sigui, quan Màrius Serra afirmava que Rodal formava part dels mots que són d’ús típic a Sabadell no anava errat. Perquè és cert que els sabadellencs hem incorporat el vocable Rodal en la nostra parla habitual a l’hora de referir-nos als entorns de la ciutat. És a dir al territori que ens és més proper i que en el nostre cas es distingeix no tant “per les plantes que hi neixen” (com es descriu en el diccionari) sinó per la vegetació diversa i variada que hi creix. I és que els sabadellencs tenim el privilegi de comptar amb un patrimoni natural valuós en forma de boscos, torrents i prats, malgrat les destrosses que en alguns casos i en el decurs de les darreres dècades ha sofert. Un patrimoni que encara podem admirar sense massa dificultat quan ens allunyem uns pocs centenars de metres dels límits físics de la ciutat i ens endinsem per camins i corriols que tenim a tocar. Serà llavors quan podrem gaudir de paisatges i racons impensables. De fet la Unió Excursionista de Sabadell (UES) –que és l’entitat que segur va dotar de contingut al mot Rodal fins a convertir-lo pràcticament amb topònim–, té cura de proposar-nos un total de set itineraris que permeten conèixer aquests espais naturals propers. Ho podeu comprovar connectant-vos al lloc http://elrodal.ues.cat.

Però a banda de la UES, altres entitats sabadellenques contribueixen a difondre aquesta riquesa natural. Com ho fa la secció local de Mans Unides que any rere any, i des d’en fa 14, promou la Marxa de la Solidaritat. Una marxa que enguany va transcórrer pel bosc de Castellarnau, Torrent de la Betzuca, Plans de Torrebonica, Torre de Mossèn Homs, Torrent del Fangar i camps de Mas Canals per retornar a la Masia de Can Rull d’on havia partit, a través de Can Llong. Un circuït de poc més de 13 quilòmetres que ofereix vistes i racons força interessants i que en aquest cas coincideix també amb el gest de contribuir econòmicament a una bona causa com ho és el projecte de posada en marxa d’una cooperativa a l’àrea rural de Luperón a la República Dominicana.

Aquests i altres indrets del nostre Rodal conformen aquest nostre patrimoni que tenim l’obligació de mimar i preservar. Especialment ara en què s’està planejant la que ha de ser l’autovia orbital a la ciutat que segons sigui el traçat pel qual s’opti, podria posar en risc paratges com el bosc de Can Deu i el de Togores o el Torrent de Colobrers. D’aquí que toqui exigir a qui correspon que el projecte resultant incorpori “paràmetres paisatgístics que permetin la integració d’aquesta infraestructura en el territori”, tal com es reclama en la declaració de les entitats i institucions de Sabadell sobre l’estudi informatiu de l’autovia orbital. Ens hi va molt, especialment a les generacions que ens segueixen.

Publicat a Diari de Sabadell, el 21 d’octubre de 2010