Tinc un amic que quan es disputa un Terrassa – Sabadell o un Sabadell – Terrassa, em retreu que no faci referència al desenllaç del “derby” que, per a ell, hauria de ser la notícia de la setmana, especialment si el guanyador és el Sabadell. I és que deu ser en l’àmbit futbolístic on la rivalitat entre Sabadell i Terrassa encara es continua fent palesa. Però hauria de recordar al meu amic, que aquells apassionants partits de quan ambdós clubs militaven a la Segona Divisió de només dos grups, no es tornaran a repetir. Potser per la devaluada categoria en la qual militen avui els clubs vallesans, la qual cosa fa que els “matchs” entre terrassencs i sabadellencs no tinguin el “morbo” dels de fa trenta anys. Hi deu influir també que, a ambdues ciutats, el futbol ja no apassiona com abans i, fins i tot, ha quedat relegat a un segon o tercer nivell pel fet que altres disciplines esportives s’han fet un forat entre els respectius afeccionats. El hocquei sobre herba, per exemple, és amo i senyor de la ciutat egarenca mentre que la natació continua capitanejant l’esport a la ciutat sabadellenca. Que no estranyi a ningú, doncs, que quan arriba un Terrassa – Sabadell, no es mogui res més enllà de la lògica curiositat i del “prurito” de saber qui ha estat el vencedor. I aquesta temporada, i sense que això serveixi de precedent, en el haver particular vallesà, el Sabadell ha dominat sobradament al Terrassa. A despit que en la taula de la classificació general, siguin els egarencs els que van al davant dels arlequinats… I és que qui no es consola és perquè no vol…

Publicat a El 9 Nou, el 4 d’abril de 1997