Estació intermodal de Palma de Mallorca

 

Fa uns dies començaven els treballs de reforma integral de l’estació d’autobusos interurbans de Sabadell. La notícia, que m’agafà per sorpresa, m’obligà a actualitzar el plantejament d’una doble qüestió que des de feia temps em rondava pel magí i que mai no havia trobat el moment de plasmar-la sobre paper. Però una ‘peça’ publicada en aquest mateix diari fa una setmana –signada per Josep Mercadé (“Estació d’autobusos poc valenta”)–, un cafè matiner de dissabte amb un bon amic i una tarda calorosa assegut davant l’ordinador, han estat els factors concurrents i determinants que m’han fet decidir a dir-hi la meva quant a si l’estació d’autobusos objecte de rehabilitació és el nus intermodal de transport públic de viatgers que Sabadell necessita i, sobretot, si la seva ubicació és la més idònia tenint en compte els canvis que en matèria de transport públic de viatgers s’han operat els darrers anys. La resposta a la doble qüestió no és senzilla a despit dels fets que succintament a partir d’ara apunto i que ens hi poden ajudar.

  1. L’estació d’autobusos interurbans a Sabadell Centre va ser pensada a finals de la dècada dels anys 80 del segle passat quan s’apostava per perllongar el traçat dels FGC des de la ja jubilada estació de Sabadell Rambla fins a l’estació de Rodalies Renfe de Sabadell Centre. Ningú preveia que el perllongament prendria finalment direcció nord en comptes de fer-ho direcció est i, en conseqüència, que el nus d’intermodalitat de transport públic de Sabadell Centre es desplaçaria cap a Sabadell Nord on Rodalies (Renfe) i Metro del Vallès (FGC) entronquen.
  2. Si analitzem l’actual mapa de la xarxa local d’autobusos urbans, ens adonarem que és en la zona delimitada per les places de la Concòrdia i d’Espanya (amb avinguda Josep Tarradellas inclosa), per on hi circulen i hi tenen parada la majoria de línies urbanes, almenys les més concorregudes.
  3. L’octubre de 2012 es creà la xarxa d’autobusos exprés de la Generalitat de Catalunya. Una d’aquestes línies –l’e1– enllaça Sabadell amb el nus intermodal de La Sagrera a Barcelona en poc més de mitja hora. La línia (que en alguns trams horaris arriba fins a Castellar del Vallès) té ubicada la seva parada principal a Sabadell a la plaça de la Concòrdia.
  4. La centralitat urbana de la plaça d’Espanya s’ha reforçat amb l’entrada en servei de l’estació central ferroviària sabadellenca que Sabadell Nord avui és. A això cal afegir la facilitat d’accés des d’aquest punt a la xarxa de carreteres locals i comarcals per la qual entren i surten els autobusos que cobreixen les 16 línies interurbanes a més de la que des de Barcelona ens uneix amb Andorra.
  5. L’Avinguda de Josep Tarradellas –corredor d’unió entre les places d’Espanya i de la Concòrdia– disposa en el seu subsòl d’una planta construïda sobre l’estació dels FGC sense ús definit; una planta que amb els retocs que calguessin podria convertir-se en punt d’enllaç (en estació) de les línies d’autobusos interurbans que amb l’intercanviador entre línies de ferrocarril de la plaça d’Espanya, conformarien un nus d’intermodalitat bus-ferrocarril / ferrocarril-bus potent.

Comptat i debatut. Penso que aquests cinc factors suara esbossats són suficients per abonar la idea d’avançar cap a la concreció d’un nus intermodal de transport públic de viatgers modern i eficient a Sabadell Nord; un nus intermodal que a més contribuiria a mitigar la contaminació de l’aire pel fet d’evitar desplaçaments innecessaris d’autobusos i de vehicles pel mig de la ciutat en el context d’un pla de mesures més ampli de lluita contra l’escalfament global.

I com deia aquell, aquí ho deixo…

Publicat a Diari de Sabadell, el 4 de juliol de 2019