Demà passat es presentarà l’avenç dels actes i activitats que a partir de finals del mes d’octubre i fins a inicis del mes de desembre es desenvoluparan a la nostra ciutat en ocasió del primer centenari de la signatura de l’armistici que l’11 de novembre de 1918 posà punt-i-final provisional a la I Guerra Mundial, també coneguda com la Gran Guerra. Que per què en parlo ara quan encara falten alguns mesos per arribar-hi? Doncs simplement perquè el conjunt d’actes i d’activitats que s’estan programant seran possibles gràcies a la col·laboració que des de fa temps s’ha establert entre diverses entitats i institucions sabadellenques que no volien deixar passar l’oportunitat que se’ls brindava per fer memòria d’uns fets i d’un temps cabdals per a la història política, econòmica i social de la ciutat. No endebades, la indústria sabadellenca assolia durant la Gran Guerra unes dimensions colossals amb repercussions evidents en els àmbits econòmic i social ciutadans.

I és que la indústria llanera local va fer-se d’or durant els anys de la Gran Guerra a l’assolir uns màxims històrics d’exportacions que lideraven el mercat francès (on s’enviaven semimanufactures i teixits destinats a l’exèrcit). Aquest increment de la producció comportà, d’una banda, l’augment de la inflació de la que –com sempre— n’havien de sortir malparats els treballadors que mentre havien de suportar la puja del cost dels aliments observaven com els seus sous es mantenien inalterables. De l’altra, el creixement demogràfic de la ciutat arran la major demanda de mà d’obra industrial no es va veure acompanyat per la construcció d’habitatges on acollir als nou-vinguts. En aquest entorn econòmic i social cal situar precisament la vaga general espanyola d’agost de 1917; vaga que havia de significar l’inici d’un període d’alta conflictivitat laboral que culminaria amb l’assoliment de conquestes socials importants, tals com la jornada laboral de 8 hores i la recuperació en gran part del poder adquisitiu dels assalariats.

Per aquestes i moltes altres raons que seria llarg d’enumerar (i que tanmateix seran repassades a bastament al llarg del cicle ‘Sabadell i la Gran Guerra’), no és agosarat assegurar que ben poques ciutats catalanes com la nostra reuneixen un cúmul de circumstàncies tal influïdes o derivades del primer gran conflicte bèl·lic del segle XX. La  prova n’és que aquest primer centenari de la Gran Guerra està passant a Catalunya sense pena ni glòria i sense que tampoc ningú el recordi a despit del què va significar, tant en l’ordre polític com en l’econòmic i social pel nostre país.

En aquest context era del tot lògic que la Fundació Bosch i Cardellach es plantegés treballar  un projecte de proposta àmplia de reflexió ciutadana quant al moment històric de la Gran Guerra i quant als vincles sabadellencs que des d’aquell moment s’establiren amb Europa. Gràcies a la Taula de Relació –que reuneix a 52 ens sabadellencs–, altres entitats ciutadanes han decidit fer costat a la proposta de la Fundació Bosch i Cardellach al promoure actes i activitats que sens dubte contribuiran al millor coneixement de la història local i que propiciaran la reflexió sobre el Sabadell actual i les seves relacions amb l’exterior.

En definitiva: es tracta d’aprofitar el centenari del final de la I Guerra Mundial per aportar elements de llarga durada i de base social i també entorn la construcció europea, les institucions comunitàries i la seva funció, aspectes que com podem veure dia rere dia s’estan veient severament qüestionats.

Publicat a Diari de Sabadell, el 3 de juliol de 2018