Setmana crucial

Caldrà analitzar curosament els resultats de les eleccions andaluses de diumenge i les possibles raons per les quals els sondatges d’opinió l’han tornat a errar. Unes eleccions que juntament amb les del Principat d’Astúries hauran estat el punt i apart d’una etapa electoral local, autonòmica i estatal, caracteritzada per la progressiva hegemonia de governs del PP al llarg i ample de la geografia espanyola, i per la conseqüent desfeta d’un gran nombre de governs socialistes. Malgrat aquest creixement electoral de la dreta espanyola, de l’aplicació de polítiques neoliberals, de retallades –pròpies i alienes–, el cert és que Europa continua sense tenir-nos massa confiança en la capacitat del govern central per superar el delicat moment pel qual estem travessant, amb el dèficit i amb l’atur que patim.

Amb el desenllaç de les eleccions de diumenge s’obria una setmana que és crucial pels interessos del PP i del govern central; una setmana que està marcada pels mateixos resultats electorals i les seves conseqüències, per la convocatòria de la vaga general d’avui, i per les repercussions que tindran sens dubte en les relacions PP – CiU, les resolucions i les proclames sorgides del Congrés de CDC que, per raó del ressò mateix de les eleccions, han quedat relegades a un segon terme. Per si no n’hi hagués prou, demà sabrem l’abast del què ens espera a partir de conèixer el contingut del projecte de pressupostos generals de l’Estat fins ara tan curosament amagat.

Amb tots aquests elements sobre la taula, l’hora de la veritat ha arribat tant pel govern del PP com pel govern bipartit de CiU. A partir d’ara ja no hi poden haver més excuses. El govern central –que ha vist com la seva onada electoral havia assolit el seu punt més àlgid– haurà de posar tota la carn a la graella, per complir i fer complir les imposicions que des d’Europa ens estan marcant, i que indefectiblement derivaran amb enfrontaments amb les forces socials, amb els governs autonòmics que el PP no controla, i d’una manera especial amb el govern de Catalunya. Fins ara des del govern de l’Estat s’havia marejat la perdiu en l’espera que els pronòstics de les enquestes s’acomplissin i que Andalusia i Astúries s’incorporessin a la nòmina dels governs populars. Però els pronòstics han fallat… O potser el què ha passat és que la ciutadania s’ha adonat cap on anàvem i que calia reaccionar a temps. El cas és que l’esquerra en el seu conjunt, ha iniciat una molt lleugera recuperació. Almenys això es pot observar a Andalusia i a Astúries quan comparen la suma dels resultats que PSOE i IU van assolir diumenge amb els que havien obtingut en les respectives i immediates anteriors eleccions autonòmiques.

A Catalunya, la presentació dels pressupostos de l’Estat coincidirà amb un nou moment polític arran el metafòric viatge a la Ítaca de l’Estat propi que CDC anunciava emprenia després del seu Congrés. Un objectiu que no és coherent amb la pràctica dels pactes polítics pels quals el govern de CiU està apostant. CDC s’ha decantat cap a posicions properes a ERC, que alhora estan situades a les antípodes de les del PP. Ho fan com sempre ho han fet: enmig d’una ambigüitat calculada, sense explicar com s’encaixa el nou discurs amb la pràctica política diària del govern que també en forma part la UDC que fins ara no ha piulat; un govern que prefereix al PP com a parella de ball estable… Potser és que l’estratègia de CDC, davant les òbvies dificultats que al govern bipartit li esperen, consisteix en anar tensant la corda en l’espera del dia en què es donin les condicions suficients per convocar eleccions avançades i treure rèdits electorals estrictament partidistes d’aquesta política del si però no, sinó tot el contrari… Sinó temps al temps.

Publicat a Diari de Sabadell, el 29 de març de 2012