Ens ho anem mirant però no diem res. Ho denunciem sense massa convicció. No hi ha pràcticament ningú –llevat de molt honroses excepcions– que militi activament en contra del manteniment de la “neutralitat” a Bòsnia-Herzegovina. I és que –com molt bé denuncia l’eurodiputat Jose´M. Mendiluce– neutralitat significa, a la vista dels fets, deixar les mans lliures per tal que els serbis consolidin el procés de “neteja ètnica” desencadenat.

Cal parlar amb veu forta i clara: L’actitud dels serbis només té un qualificatiu: Feixisme. I encara és a la memòria de molts les conseqüències, per a Europa i el món, d’una pretesa política de “neutralitat” que no feu més que donar ales a un sinistre personatge –Hitler– que trepitjà i aniquilà milions de ciutadans demòcrates.

Ha arribat el moment de no ésser més neutrals amb allò que s’esdevé a Bòsnia. Mai no pot ser neutral entre assassins i víctimes. Hem de deixar d’ésser neutrals si no volem que la brutalitat del genocidi no s’acabi imposant als valors essencials de la democràcia com són la tolerància, la convivència i el respecte als que són diferents.

Es l’hora de prendre partit. Es l’hora que la comunitat democràtica internacional s’aliï amb els bosnians per acabar, com sigui i amb la màxima urgència, amb la barbàrie i el feixisme. Srebrenica ha d’ésser la darrera fita de les megalòmanes ambicions de Karadzic que compten amb la complicitat de Milosevic i, per defecte, de la UE i de la resta de països democràtics.

Publicat a El 9 Nou, el 17 de juliol de 1995