“Poc protagonisme i valoració de les activitats culturals i socioeconòmiques de les entitats i empreses de la ciutat. Administració local amb una estructura i funcionament poc adaptada a les necessitats i demandes actuals de les activitats de les entitats (culturals, econòmiques, urbanístiques) i els ciutadans, agreujada per normatives que no són prou flexibles i no s’adapten a les noves tendències i dinàmiques. Manca d’un sistema participatiu directe i real per als projectes ciutadans. No es disposa d’un pla eficaç de reactivació de l’economia productiva que permeti generar ocupació i que alhora millori l’adequació amb ofertes formatives a tots nivells. No s’afavoreix prou la transferència de coneixement i les sinergies econòmiques, de recerca i formatives entre empreses i universitat. No hi ha definició i programació de projectes singulars i concrets en temes urbanístics, culturals o econòmics. Manquen projectes d’àmbit vallesà en l’àmbit urbanístic i econòmic…”. Aquestes eren algunes de les moltes conclusions contingudes en el l’informe de la Fundació Bosch i Cardellach publicat el març de 2015 en ocasió del projecte ‘Sabadell a debat’ que aquesta institució sabadellenca havia promogut amb l’objectiu de contribuir al debat ciutadà que havia de “permetre identificar i precisar quins són els reptes que tenim davant i quines les oportunitats de què disposem”, segons es remarcava en el preàmbul de l’informe. Ens trobàvem, quan això passava, a les portes d’unes eleccions municipals que, qui més, qui menys, esperava signifiquessin el final d’un cicle i l’inici d’un de nou, renovat i més il·lusionador.

En tot això i en el pas inexorable del temps reflexionava jo fa uns dies, al conèixer els indicadors de l’evolució socioeconòmica que es contenien en el 2n Informe de conjuntura de l’àmbit de Sabadell, la Conca del Ripoll i Riera de Caldes (promogut per  l’Ajuntament de Sabadell, el Banc Sabadell, la Cambra de Comerç de Sabadell, el Centre Metal·lúrgic i el Gremi de Fabricants amb la col·laboració del CIESC) que posaven de relleu el fet que el conjunt de la demarcació sabadellenca es mostrava més dinàmic que no pas la ciutat de Sabadell.

Tanmateix, en el projecte “Sabadell a debat” es ressaltaven els efectes contraproduents que la manca d’un projecte de ciutat –cohesionador en valors, identificador d’oportunitats i dinàmic en propostes– comportava, just quan més es necessitava arran la coincidència en un mateix moment de tres factors determinants. El primer: el trànsit per un moment històric singular que es caracteritzava per l’esgotament de l’impuls creatiu, social, cultural, polític i econòmic iniciat el 1979, sense que al seu torn els sabadellencs haguéssim estat capaços de generar noves idees-força i que, per contra, s’haguessin produït casos de corrupció política que havien desencadenat un procés creixent de desconfiança i distanciament entre ciutadania i administració local amb la conseqüència d’un augment de la desmotivació i d’un decrement d’iniciatives ciutadanes. El segon factor: el sabadellenquisme com a valor cotitzava a la baixa després que el paradigma de la ”ciutat fàbrica” s’hagués fos i des de llavors la ciutat assistís a un alentiment de la seva energia propulsiva. I el tercer factor: els efectes derivats de la crisi econòmica amb l’agreujament de l’economia privada local i de la hisenda pública i la desaparició d’institucions sabadellenques capdavanteres que deixaven tocades les capacitats i les oportunitats de recuperació, dinamització i promoció dels actius locals.

Avui, quan fa justament tres anys de la finalització de la primera fase del projecte “Sabadell a debat”, els reptes de ciutat que tenim davant continuen essent pràcticament els mateixos amb la diferència del pas del temps i de la dilapidació en el camí d’algunes oportunitats. Hora és, doncs, de posar-nos la bata de la feina del diàleg i d’arremangar-nos la camisa de les iniciatives per tal d’aconseguir que Sabadell torni a ser referent. Hora és de posar en valor els actius que encara sortosament tenim (culturals, formatius, empresarials, socials, sociosanitaris…). En definitiva: Hora és de posar-nos a caminar cap l’assoliment d’un pacte de ciutat que permeti avançar cap a un projecte de ciutat capaç d’implicar a tothom, de generar confiança i de fer de Sabadell el motor d’un Vallès estratègic. Capital humà no ens en falta. Lideratges, potser sí.

Publicat a ‘iSabadell’, el 17 d’abril de 2018