Els resultats obtinguts a través de les dues consultes electorals autonòmiques de diumenge passat hauran apaivagat, encara que només sigui temporalment, alguns dels mals que afecten als dos partits hegemònics d’àmbit estatal: això és PP i PSOE. Els hauran apaivagat, però segur que no els hauran resolt. Ni de bon tros. Caldrà veure com cadascun d’aquests partits mouen les seves fitxes per intentar reorganitzar la partida amb la mirada posada al futur més immediat que arribarà, en forma d’unes noves eleccions en aquest cas europees, només d’aquí uns pocs mesos.

Qualsevol hipotètic observador més o menys neutral dels resultats electorals de diumenge podria arribar a algunes conclusions inicials. D’una banda que el PP, amb els resultats assolits a Galicia, aconseguia salvar els mobles davant la indubtable davallada del suport electoral que els populars van tenir a Euskadi. I allò que potser encara és més decisiu: amb els resultats gallecs s’aconseguia treure pressió a Mariano Rajoy que ara pot exhibir el relatiu èxit –però èxit al cap i a la fi— obtingut a Galícia per acarar el temporal que afecta al PP en forma de possibles casos de corrupció empresarial i d’espionatge polític. D’altra banda, aquest mateix hipotètic observador podria concloure que el relatiu fracàs –però fracàs al cap i a la fi— dels socialistes a Galícia hauria quedat dissimulat, en part, per l’indubtable creixement electoral que el PSE va obtenir a Euskadi. Un creixement que, d’entre altres coses, fa del tot impossible que el PNV pugui continuar governant el País Basc sense un acord amb els seus opositors, els socialistes bascos. I no només això, sinó que ateses com han quedat les coses a Euskadi i les ganes que el PP té de treure els nacionalistes bascos del Palau d’Ajuria Enea, podria passar ben bé que acabéssim per veure a Patxi López com a nou lendakari.

Feta, però, aquesta primera lectura d’urgència dels resultats gallecs i bascos no ens hauríem de deturar per intentar esbrinar algunes altres possibles conseqüències que segur es derivaran d’aquests resultats; especialment pel què fa a polítiques de suports i aliances d’àmbit estatal. I quan aprofundim en els resultats de diumenge, no trigarem a adonar-nos que el panorama que queda després de les eleccions autonòmiques és ben poc favorable als interessos del partit que ara com ara té les responsabilitats de govern a nivell estatal, el PSOE. I és que la pèrdua del govern de Galícia per part dels socialistes, situa a Rodríguez Zapatero davant una evidència inqüestionable: no n’hi ha prou en tenir el govern de l’Estat i de l’autonomia per assentar les bases d’una victòria electoral segura. Des d’aquest punt de vista cal convenir que, a banda que els socialistes quelcom hauran fet malament per què el govern bipartit gallec hagi fracassat en només quatre anys, estem assistint a un retrocés del nacionalisme gallec en favor d’un partit marcadament centralista i espanyolista com ho és el PP.

Clar també que, en clau estrictament catalana, la derrota socialista i nacionalista a Galicia se’ns presenti probablement com un factor favorable als nostres interessos. Tot plegat perquè a Galicia ha quedat clar, tal com escrivia abans, que no n’hi prou en disposar de les regnes del poder a l’hora de guanyar unes eleccions. I això, li pesi o no al president José Luis Rodríguez Zapatero, l’obligarà a aplicar-se molt més amb Catalunya si no vol veure com els vots socialistes li poden començar a fugir cap a una altra banda. Des d’aquesta òptica, les reflexions que sovint formula el president Montilla i que tan poc agraden a Madrid i al mateix Zapatero, adquireixen ara una dimensió renovada.

Per acabar de completar aquest complex panorama, atesos també els resultats obtinguts pels nacionalistes del PNB i els socialistes del PSE a Euakadi, és evident que les relacions entre PNV – PSOE no seran fàcils i Zapatero, una vegada entren en crisi els possibles suports que li podien arribar des del PNB, no li quedi ara més remei que buscar la complicitat de Catalunya i, perquè no, de CiU que ara com ara no està massa per la feina ni tampoc no és fàcil d’obtenir.

Publicat a Diari de Sabadell, el 5 de març de 2009