Passen pocs minuts de 2/4 d’una de la matinada del dissabte quan em disposo a escriure aquestes ratlles després de tornar de la Tertúlia que, mensualment, organitzen uns bons amics de Matadepera a la qual he estat convidat pel bon amic Àngel Llobet. Es tracta d’una Tertúlia que, des de fa anys, porten a terme cada darrer divendres de mes a l’entorn d’una taula ben parada al restaurant del Parc Audiovisual de Terrassa i que abans s’havien fet al Restaurant Cavall Bernat. A cada Tertúlia és norma convidar a una persona que els fa una exposició inicial sobre un tema prèviament establert i, a partir d’aquí, s’obre el debat.

Com he assenyalat, en aquesta ocasió, el convidat he estat jo mateix i això m’honora. Volien que parléssim dels mitjans de comunicació, del paper que actualment juguen en la societat i que, de passada, del paper que nosaltres els periodistes juguem en aquest món mediàtic tan complex enmig del qual ens movem. Déu n’hi do! A ells no sé com els haurà anat. Sí, però, que us puc ben assegurar que jo m’ho he passat força bé reflexionant, fent tertúlia i recollint opinions i impressions sobre les qüestions pactades i altres d’actualitat que han anat apareixent al llarg de la nit. 

En acabar, he pensat que és un molt bon exercici fer això que ells fan cada mes. I així han aconseguit que per aquesta la seva Tertúlia, hi hagin desfilat personatges de tota mena i condició: des de polítics en actiu a d’altres no actius; des de professionals de diverses disciplines a altres persones que els tertulians habituals entenien els podien aportar visions i percepcions diferents en relació a les coses de la vida diària que ens afecten.

Felicitats, doncs, als tertulians matadeperencs. Pel que ells m’han explicat, segur que si escrivissin la història de les seves Tertúlies, omplirien un bast llibre en el qual les diverses maneres de fer i de pensar que es donen en la nostra societat s’hi veurien perfectament reflectides.

Gràcies per haver-me convidat, gràcies per mantenir viu aquest vostre costum de debatre com a mínim una vegada al mes i practicar el sa exercici de “tertúliejar”.

La meva enhorabona!