Han passat 24 hores des que vaig participar, com a convidat-ponent, en una de les tertúlies que l’Associació Nusos Culturals –que encapçalen l’Elena i la Josefina– organitza mensualment. Una trentena de persones participen habitualment en aquesta tertúlia, de la que també en formen part amics històrics meus com el Xavier Capdevila o la Isabel Orriols. A més, anit vaig retrobar-me amb una altra amiga, la Rosa Masip, a qui no veia des de feia bastant anys. Tot plegat feia doncs encara més plaents els prolegòmens de la meva intervenció. L’únic que em preocupava era esbrinar si jo estaria a l’alçada de les circumstàncies i respondria adequadament a les expectatives que en mi havien dipositat per la primera tertúlia de l’any de Nusos. Sigui com sigui, durant més de dues hores, vàrem debatre entorn qüestions que giraven fonamentalment en relació a les perspectives d’aquest 2010 que acabem d’encetar i, òbviament atès que hi havia tres periodistes a la tertúlia, d’aspectes relacionats amb els mitjans de comunicació i amb el paper dels periodistes avui. La participació dels tertulians després de la meva intervenció inicial va ser viva, intensa i interessant, plantejant sempre qüestions oportunes. A ells i a elles, segons han tingut la gentilesa de fer-me saber, els va plaure la meva intervenció. Per la meva part, us ho puc ben assegurar que vaig passar-m’ho d’allò més bé. No sempre tenim ocasió de reflexionar i escoltar les opinions de persones amb voluntat de parlar i d’escoltar i fer-ho a partir d’una meva exposició inicial que arrencava de com era el món ara fa una vintena d’anys, dels canvis que en les dues dècades darreres s’hi han produit i, a partir d’aquí, dibuixar possibles escenaris que el futur ens pot deparar.
M’agrada prendre part en aquestes tertúlies d’amics atès que el simple exercici del debat que s’hi practica ha de satisfer les espectatives d’aquells que estan motivats per saber més i per compartir idees i coneixements.
D’aquí que fos un honor per a mi ser convidat a la tertúlia i encara més obrir temporada i any a Nusos.
Gràcies per haver-me convidat i molt especialment gràcies per mantenir viu aquest vostre costum de “tertuliejar”.
Fins aviat amics!
Durant la meva intervenció en la Tertúlia (Fotografia: Altrange)
Joan!
Molt agraida, molt satisfeta de la feina feta…, ben feta, veient que el contingut va ser bo i la gent (tothom) va estar a l’alçada.
Sens dubte, et vas preparar una bona tertúlia, aconseguint crear un clima de bon diàleg, tot expossant inquietuts i dubtes… o fent afirmacions.
Nusos, ja saps…va quedar content. I ara que saps on som, pots venir quan ho desitgis. Les trobades es fan l’últim divendres de mes.
Podrem continuar els debats. Una abraçada.
ISABEL
Les tertúlies de Ca l’Helena són realment un plaer que, per desgràcia, em nego massa sovint; no en sóc un habitual.
La intervenció del Joan (ho explico per aquells que no hi eren) va ser molt bona, ben preparada i millor exposada, en un to endreçat i didàctic, convidant sempre al dubte i a l’alternativa, bases imprescindibles per convertir una conferència en un debat viu i allunyar-la d’un sermó pontificador.
La majoria de les intervencions dels assistents van ser en aquesta línia i molt enriquidores. Van quedar molts temes oberts, segur que donen per seguir, amb qualsevol excusa, ja siguin perpectives d’anys que comencen o balanços dels mesos que passen.
Gràcies pels vostres comentaris que féu perquè sou uns bons amics… i em mireu amb bons ulls. Una condició que m’honora (aquesta de sentir-me jo també amic vostre).
Àpali,
Joan