1.No fa massa dies, un amic meu, em feia una pregunta ben directa: “Consideres que a Catalunya hi ha divisió social o consideres que hi ha fractura social”. Vaig deixar passar uns segons abans de contestar i després de donar-hi un parell de voltes, li vaig respondre: “No ho sé. El què sí que sé és que anem cap a la fractura social cas que el panorama no faci un tomb”. Aquell mateix matí, diversos incidents de menor importància –això sí, magnificats i usats a gust de cadascú pels mitjans de comunicació–, apuntaven a què la divisió social entre independentistes i no independentistes camina inexorablement cap a un enfrontament social si res no evita.

2. Divendres passat, el president Carles Puigdemont feia una piulada en la que denunciava que l’operació policial que s’estava portant a terme a la Diputació de Barcelona era un intent clar de tapar la sentència sobre el cas Gürtel. Sense voler anar més enllà, el lector convindrà amb mi que s’ha de tenir un concepte esbiaixat de la realitat quan d’una banda es té el convenciment de que el món ens està mirant i de l’altra es pensa que l’operació policial sobre un departament de la Diputació de Barcelona vol tapar –ni que sigui per un instant– la sentència judicial de la primera part del cas Gürtel. Poques hores després de la piulada de Puigdemont es coneixien les sentències del cas Gürtel que, immediatament, ompliren les capçaleres dels mitjans espanyols.

Per cert: pocs han estat els analistes polítics que s’han aturat a pensar com pot ser que la mateixa justícia que Puigdemont considera està al servei del govern espanyol, dicti –encara que molt més tard que el què hauria estat desitjable–  una greu condemna pels encausats que ‘toca’ de ple al PP, digui el què digui Mariano Rajoy que, en un país normal, li hauria d’haver faltat temps per presentar la seva dimissió. 350 anys de condemna per a 29 acusats i que Eduardo Zaplana hagi estat detingut i empresonat per blanqueig de diners qüestionen com a mínim el ‘mantra’ de que a Espanya la divisió de poders no existeix. Altra cosa és la qualitat i la destresa judicial que els acompanya. I d’això en podríem parlar molt i molt.

En qualsevol cas no em cansaré d’escriure i de proclamar sempre que calgui que les decisions del jutge Pablo Llarena són discutibles i que la presó preventiva que pateixen Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull (a més de la dels dos Jordi’s) mai no hauria d’haver estat dictada. Tampoc no em cansaré d’escriure ni de proclamar que em costa –i molt–  entendre actes i decisions d’una judicatura que en el seu conjunt contribueix a projectar dins i fora de l’Estat una imatge poc edificant en gran part perquè la política hauria d’haver deixat a mans de la justícia allò que només a la política correspon resoldre.

3. Dijous es debatrà la moció de censura contra Rajoy. A hores d’ara no està gens clar que la moció aconsegueixi fer fora Rajoy de La Moncloa, un objectiu que fa temps s’hauria d’haver assolit. Sigui com sigui, entre dijous i divendres la ciutadania coneixerà qui abona la corrupció (sigui votant no o abstenint-se en la moció) i qui creu que ja n’hi ha prou de corruptes. Dit d’una altra manera: a qui li està bé que Rajoy continuï al capdavant d’un govern que menteix continuadament que compta amb el suport d’un partit corrupte i qui està en contra de la seva nefasta gestió. I que quedi ben clar: divendres ja no valdran ni excuses ni arguments darrera els quals amagar-se per justificar allò que és injustificable…