La cara. Fa uns dies, les Urgències de l’Hospital de Sabadell eren reconegudes com el millor servei d’aquesta tipologia d’entre els de tots els hospitals i centres de salut de l’Estat. La distinció, atorgada per Gaceta Médica i per la Càtedra d’Innovació i Gestió Sanitària de la madrilenya Universidad Rey Juan Carlos, s’emmarcava en la VIII edició dels Premis ‘Best in Class’ que distingeix cada any les millors pràctiques professionals en l’àmbit de l’atenció sanitària a Espanya. Sabem que els premis i els reconeixements són simplement premis i/o reconeixements. Però que això sigui així no ha d’escatimar que una distinció sempre ha de ser ben rebuda. Si més no per la virtut que té de reconeixement públic d’un mèrit determinat contret. I en aquest cas, pel què significa de reconeixement al bon nivell assistencial de l’Hospital de Sabadell; reconeixement que s’afegeix als que els diversos ens que conformen la Corporació Sanitària Parc Taulí han anat atresorant al llarg dels anys, tant  per la qualitat de les seves pràctiques assistencials, com per la recerca i per la transferència de coneixement i de tecnologia que s’hi porta a terme. D’aquí que la distinció suara rebuda pels serveis d’Urgència de l’Hospital de Sabadell ha de ser motiu de renovat orgull atesa la tasca dels equips i dels professionals que treballen a la Corporació Sanitària Parc Taulí. I això precisament en uns moments en què només la qualitat humana i el zel professional són capaços de minimitzar els efectes de les retallades que des del govern de la Generalitat de Catalunya es venen aplicant, també en l’àmbit de la salut pública, i que enguany han estat superiors al 5% en relació a l’any 2012.

La Creu. Els municipis de la Riera de Caldes (Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Sentmenat, La Llagosta i Palau-Solità i Plegamans) han vist com des dels inicis de la crisi han desaparegut més de 800 empreses i destruït més de 14 mil llocs de treball, amb totes les conseqüències econòmiques i socials que aquest fet comporta. I això ha passat –està passant– en una de les zones industrials que gaudien d’un major pes a Catalunya; una zona que s’havia distingit pel seu dinamisme i per un creixement sostingut del seu teixit productiu. Dades negatives com aquestes són les que ens situen davant l’abast de la crisi estructural que estem patint, així com de les moltes dificultats que comportarà el sortir-ne, i fer-ho a més amb els menors danys possibles. Des del govern de l’Estat –i també des del de Catalunya- se’ns diu que hem tocat fons i que hem començat a sortir de la recessió. No serè jo qui esmeni la plana dels què això asseguren. Però molt em temo que allò que no ha tocat fons és la situació precària de les famílies que han vist com es reduïen dràsticament els seus ingressos per mor de que els seus membres s’han quedat sense feina. No hauríem d’oblidar mai, i els governs els primers en no fer-ho, que darrera les xifres que apunten a una pèrdua continuada de llocs de treball hi ha persones i famílies que en pocs mesos han vist com els canviaven radicalment les seves condicions de vida.

Els efectes de la crisi són devastadors arreu. Prou bé que ho sabem. I malgrat això no entreveiem a hores d’ara que a través dels pressupostos governamentals s’intueixin la posta en marxa de polítiques per a fer-hi front. Potser perquè aquestes polítiques no existeixen o bé perquè si existeixen són molt tímides i sobretot fan oblit que és a través del foment de la creativitat, de l’emprenedoria, de la formació, de la recerca, i de la transferència de coneixement que es pot acarar el futur amb un xic més d’optimisme.

Ja veuen, cara i creu d’un estat de coses que preocupa a la ciutadania, i al que la única resposta governamental recurrent és excusar les pròpies incompetències amb les incompetències que segur tenen altres…

Publicat a Diari de Sabadell, 7 de noviembre de 2013