Temps era temps, algú va suposar que una ciutat amable podia fer-se realitat a partir d’un eslògan oportú i ben trobat, de la mateixa manera que una ‘Ciutat de la Música’ podia construir-se a cops de talonari, desenvolupant projectes megalòmans que comportaven ambiciosos i costosos equipaments. Els que així pensaven -i així potser encara pensen-, s’oblidaven i s’obliden que, com passa en tots els ordres de la vida, des dels despatxos del poder, sense comptar amb la participació i implicació de les persones, cap projecte, per modest que pugui ser, té possibilitats de veure’s coronat per l’èxit. D’aquí que el pas necessari que cal fer quan es tracta d’engrescar a una col·lectivitat en l’assoliment d’un objectiu comú beneficiós per a tothom, ha de ser el de la identificació de les singularitats i de les oportunitats de les quals es disposa.

Sabadell és una col·lectivitat, una ciutat, resultat d’una suma multifactorial en la que hi intervenen trajectòria històrica, persones i ens que en formen part (organitzacions, associacions, institucions, empreses…), així com d’iniciatives i oportunitats compartides. De sobres sabem que una de les característiques que com a col·lectivitat més ens abelleixen als sabadellencs, és la nostra provada capacitat innovadora de la que no sempre en sabem treure partit suficient, potser per allò tan cert que sentencia la dita de que a ‘Sabadell, cadascú va per ell’. Sigui com sigui, la nostra continua essent una ‘ciutat pedrera’ en la que s’hi pot trobar de tot. És a dir: Sabadell continua essent una ciutat que genera constantment valor i talent en el bast àmbit de la cultura (les arts, el teatre, la música, l’esport…) i també en els socials i econòmics. El problema rau, en tot cas, en què ens costa ser conscients de la potència dels nostres punts forts.

Però com sempre passa, l’excepció confirma la regla. L’excepció que en aquest cas trobem en el programa A-cordant que s’acaba de posar en marxa aquest mateix curs i que sorgeix de l’oportunitat d’unir sensibilitats i capacitats a l’entorn d’una proposta d’alt contingut cultural i social, impulsada per l’Ajuntament sabadellenc, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de CASSA i amb la implicació de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) que juntament amb l’Associació d’Amics de l’Òpera és, a hores d’ara, la primera empresa cultural de la nostra ciutat. Una orquestra que a la seva qualitat interpretativa uneix l’aposta per iniciatives i experiències de dinamització i participació socio-cultural, pensades i adreçades a col·lectius de ben diversa tipologia (estudiants, interns a centres penitenciaris, joves en risc d’exclusió…). En aquesta línia d’actuació, s’inscriu precisament el programa A-cordant que té com a objectiu acostar la formació artística musical a la població infantil sabadellenca amb una especial atenció al seu segment més desafavorit. D’aquesta idea sorgeix la posada en marxa de dues orquestres de corda que estan formades per un total de 75 infants que cursen quart de primària en les escoles públiques Agnès Armengol i Joaquim Blume; infants que reben formació i mestratge dels músics de l’OSV que compten també amb la col·laboració del professorat del Conservatori professional i Escola Municipal de Música de la nostra ciutat. Tot plegat una suma de voluntats que culminen amb una feliç iniciativa.

Felicitem als promotors i participants en aquesta experiència que, com escrivia més amunt, uneix sensibilitats i capacitats a l’entorn d’un mateix projecte i que fan de la música una eina més al servei de la transformació i de la millora social. De ben segur que per aquest camí, al costat d’altres propostes ciutadanes que en l’àmbit de la música des de Sabadell es generen, que la nostra ciutat podrà començar a dir que ens trobem en la bona direcció per a ser la ‘Ciutat de la Música’… per a tothom.

Publicat a Diari de Sabadell, el 3 de novembre de 2016


Articles relacionats