Diada de Tots Sants. Recordo que de menut, a casa, els meus germans i jo esperàvem delerosos que arribés la tarda per complir amb el cerimonial heretat dels avis de torrar les castanyes. Uns dies abans, el pare, rescatava d’entre les andròmines que es guardaven al cobert, una vella i rovellada paella foradada que ell reparava amb filferro per deixar-la a punt per torrar-hi les castanyes. El matí de Tots Sants, al tornar de missa, la mare, a la cuina, preparava les castanyes fent-los-hi un petit tall per evitar que explotessin durant la cuita i deixant-les en remull fins la tarda. Mentre tant, el pare recollia la llenya que serviria per encendre la llar de foc i fer les brases sobre les quals hi col·locaria un trípode de ferro on hi descansaria la paella de torrar castanyes. A mitja tarda, quan començava a fer-se fosc, encuriosits, els petits de casa envoltàvem al pare que amb paciència i agilitat de canell aconseguia que les castanyes que la mare havia preparat el matí es torressin perfectament i en cap cas es cremessin. Quan considerava que estaven suficientment torrades, les embolicava amb papers de diari per tal de conservar-les ben calentes. Després, al redós de la taula ens asseiem tota la família i entre rialles pelàvem i ens menjàvem les castanyes. Com a colofó de la festa, la mare treia els panellets, sempre de cal Sallés, i un porró amb mistela. Avui, recordarem als que malauradament ja no són entre nosaltres i en la intimitat a causa de la pandèmia, menjarem de nou castanyes i panellets, convençuts que l’any que ve podrem recuperar la vella tradició.