sant-julia-daltura.jpg

Bo deu ser que en temps de crisi ressaltem que hi ha sectors de l’economia catalana que es mostren força actius i que resisteixen millor els embats dels temps difícils pels quals transitem. Un d’aquests sectors és l’agroalimentari que no ha deixat de créixer i que des de fa temps ocupa el primer lloc en el rànquing dels sectors industrials que conformen l’economia catalana. Algunes dades ho corroboren. La primera: el sector agroalimentari, en el seu conjunt, aplega prop del 20% del total del sector industrial a Catalunya. Una altra: l’European Cluster Observatory, estableix que el primer clúster agroalimentari europeu es troba a Catalunya. I encara una altra: l’informe de la Indústria Agroalimentària de Catalunya corresponent al 2009, establia que aquest era el sector que resistia millor els efectes de la crisi. A despit del què d’aquestes dades se’n pot desprendre, el cert és que hem de convenir que la indústria agroalimentària catalana no és percebuda pel conjunt de la ciutadania com allò que de fet és: el primer sector industrial de Catalunya per sobre, fins i tot, del sector de la indústria automobilística. Possiblement, en el desconeixement generalitzat d’aquesta circumstància, quelcom hi deu tenir a veure que la indústria agroalimentària es mou lluny del glamour que impera en d’altres sectors. Dit d’una altra manera: el sector agroalimentari a Catalunya continua fent la feina, fent-la bé, sense massa soroll però amb moltes nous.

Qui sap si aquesta privilegiada situació que es dona en el sector agroalimentari troba part de les seves arrels en la gairebé centenària Escola Superior d’Agricultura de Barcelona creada per la Diputació de Barcelona que va precedir la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1911, amb l’objectiu de formar persones i fomentar la recerca per transformar i modernitzar el sector agrari que en aquells anys girava bàsicament a l’entorn de la producció vinícola. Del què no hi pot haver cap dubte, però, és que des dels seus inicis, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona –avui integrada a la UPC–, està formant enginyers i enginyeres plenament capacitats per créixer professionalment en qualsevol dels subsectors que conformen el bast àmbit de la indústria agroalimentària. És també aquesta Escola la que té un paper força actiu en el Parc Agrari de Sabadell. Un parc que com se sap és gestionat per la Fundació Miquel Agustí de la qual en són patrons l’Ajuntament de Sabadell i la mateixa Universitat Politècnica de Catalunya.

És a partir d’aquesta feliç confluència de circumstàncies i de fets i amb l’objectiu comú de l’Escola d’Agricultura de Barcelona i del Parc Agrari de fomentar vocacions entre l’estudiantat de secundària pel què fa a la formació agroalimentària, que es va portar a terme a finals de juliol, el primer Campus d’Estiu del Parc. Un Campus en el que hi participaren una dotzena de noies i nois que tingueren l’oportunitat d’apropar-se al món de la producció agrària i al de la recerca que des de la universitat es fa per millorar varietats de cultius autòctones com s’ha fet, per exemple, amb la mongeta de ganxet. L’experiència del Campus ha estat positiva i els organitzadors ja pensen en una propera edició. És d’aquesta manera i a través de la senzilla fórmula d’un Campus d’Estiu, com es contribueix a difondre els estudis agroalimentaris i les oportunitats professionals que aquests estudis ofereixen, i es posa de relleu la tasca que els científics i tècnics del Parc Agrari porten a terme per contribuir a l’enfortiment d’un subsector emergent: el de la recuperació de varietats alimentàries autòctones. Qui sap si d’aquí uns anys, gràcies a aquesta iniciativa comptarem amb joves recercadors sabadellencs que dedicaran els seus esforços a treballar per a fer possible que el sector agroalimentari continuï ocupant un lloc destacat en l’economia catalana.

Publicat a Diari de Sabadell, el 16 de setembre de 2010