le-plat-pays.jpg 
La cara. La victòria del Barça diumenge passat a l’estadi i la consecució del títol de campió de la lliga corresponent a la temporada 2010-2011. Una trajectòria, la de l’equip de futbol del Barça aquesta temporada, de la qual se’n poden extreure conclusions que alhora podrien ser metàfora de com caldria que en ocasions actuéssim en d’altres ordres de la vida. Més quan la lliga que diumenge acabava havia estat complexa i per aconseguir l’èxit, va haver-se de lluitar contra tot. Contra les crítiques que des d’aquí mateix es van disparar els dies en què les coses no rutllaven i els blaugranes eren eliminats en dues de les tres competicions en les quals participava. Contra els “elements” desfermats des de més enllà de l’Ebre que davant la impotència de poder aturar al Barça, l’acusaven de rebre favors arbitrals a dojo. Contra el sentiment que destil•laven els mitjans de comunicació amb seu a Madrid quan explicaven una visió de la realitat que distava molt de com la lliga marxava, amb un Barça líder seguit d’un Madrid que anava a remolc i no pas a l’inrevés com en ocasions podia desprendre’s de les informacions que de Madrid ens arribaven. En qualsevol cas el Barça, gràcies a la tasca desenvolupada per un equip de persones perfectament conjuntat i a la bona gestió de fracassos anteriors, ha estat capaç de capejar el temporal i contra vent i marejol fer una bona singladura enmig de l’admiració d’uns i les enveges d’altres.

La creu: El mateix diumenge que el Barça conqueria el títol de campió de lliga, l’alcalde barceloní Jordi Hereu encaixava un cop dur per a la seva trajectòria política. La causa: el desenllaç final de la consulta sobre el futur de la Diagonal, el plantejament que d’aquesta consulta se’n va fer i, molt especialment, el moment en el qual es va portar a terme. Així, mentre el Barça celebrava un triomf bastit en gran part gràcies a la bona planificació, l’administració municipal de la ciutat Comtal patia els efectes d’un revés democràtic causat fonamentalment per la manca de sensibilitat i d’oportunitat política suficients. Un revés del que sens dubte se’n ressentirà l’equip de govern barceloní format pel PSC i ICV i pe que en podrien acabar pagant un elevat preu. En el rerefons quedaran els costos que el suport d’ERC haurà costat a l’equip de govern i fonamentalment als socialistes. En qualsevol cas cal reconèixer que a l’error estratègic de planificar una consulta i presentar-la com un referent per a una nova manera d’entendre la relació entre ciutadania i administració, en va seguir la immediatesa i la lucidesa d’una resposta política poc habitual quan l’alcalde Hereu admetia el fracàs i reconeixia haver fet “la pregunta equivocada en el moment equivocat”.

Els èxits es basteixen sovint a partir de la correcta gestió de fracassos anteriors. Per això mateix, que la consulta sobre la Diagonal acabés de la manera que va acabar, no n’hauria d’invalidar l’experiència. Molt al contrari, després d’analitzar-ne les causes, treballar amb l’objectiu de potenciar efectivament aquestes noves formes de relació entre administració i administrats. I és evident que en aquest procés, escoltar a la ciutadania hauria de ser un repte fonamental. Més encara quan a hores d’ara, la participació de la ciutadania ens els afers públics continua essent una assignatura pendent, també per part de les administracions locals.

Publicat a Diari de Sabadell, el 20 de maig de 2010