Costa sostreure’s al monotema que encara a hores d’ara tot ho envaeix i domina. No obstant i això vull evitar caure en el risc de fer-ho i repetir moltes de les coses que s’han dit i es diuen, que s’han escrit i s’escriuen, amb les que podríem omplir lleixes i lleixes d’una hipotètica biblioteca analògica sobre la pandèmia i que de fet ocupen bilions i bilions de bits en les carpetes digitals dels ordinadors d’arreu del món. Així que dedicaré l’espai del qual disposo a una reflexió somera sobre les xarxes socials i a donar a conèixer una anècdota, possiblement desconeguda per a molts.

D’aquí uns anys, quan els historiadors es disposin a estudiar i interpretar l’abast, magnitud i conseqüències sanitàries, econòmiques i socials de la pandèmia provocada pel Covid-19, hauran de prendre en consideració el paper jugat per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació. La del coronavirus no és la primera pandèmia que pateix la humanitat. Tampoc serà la darrera. Al llarg de la història n’hi ha hagut d’altres que, al seu torn, han fet milions de víctimes. Clar, que deixant a banda les qüestions d’ordre estrictament sanitari, la gran diferència entre pandèmies anteriors i l’actual, rau en què en el passat, els humans no disposaven de sistemes àgils d’informació que els permetessin dimensionar la magnitud d’una pandèmia que d’altra banda s’estenia pel món lentament. Per contra, avui disposem d’internet que és el canal, la porta, per la qual des de casa accedim a tota mena de dades i de fonts d’informació. Així és que qualsevol ciutadà, des d’un simple ordinador, tauleta o telèfon ‘intel·ligent’ té al seu abast una informació i un coneixement que només 10 anys enrere li era inabastable. Clar també, que el problema al qual un hipotètic ciutadà s’ha d’enfrontar és discernir sobre la qualitat de la informació que rep o a la que accedeix. I és que per la xarxa circulen dades, informacions, estudis i notícies que massa sovint volen fer-nos passar bou per bèstia grossa i que per un excés d’informació ens poden acabar provocant una mena d’intoxicació informativa amb el resultat gens recomanable d’un augment de l’ansietat. Que això sigui així, no retreu que a banda d’altres factors a considerar, gràcies a internet i a les xarxes, s’ha multiplicat exponencialment la possibilitat d’adquirir nou coneixement. Ho estem comprovant aquests dies en els que les tecnologies digitals ens mostren la seva millor cara al facilitar-nos el contacte amb les persones més estimades a través de les videotrucades i, sobretot, l’accés a productes educatius i culturals solvents que contribueixen a fer-nos més suportables els dies de confinament. Creu i cara, doncs, dels canals comunicatius, formatius i educatius, i de les xarxes que operen a través d’internet.

Escrivia abans una obvietat: el coronavirus no ha estat la primera pandèmia patida per la humanitat. Jo mateix, que compto amb una edat certa, recordo perfectament la pandèmia causada per la grip asiàtica que entre l’estiu de 1957 i la tardor de 1958 va fer més d’un milió de víctimes mortals a tot el món. I tot i ser rellevant, aquesta no va ser la pandèmia més maligna del segle XX. Entre 1918 i 1919, coincidint amb el final de la Gran Guerra, la mal anomenada grip espanyola (nascuda a Pequín) havia d’infectar a un terç de la població mundial i ser la causa de la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món, segons sigui la font consultada. Doncs bé: arran aquesta pandèmia i que a Barcelona es varen detectar, la tardor de 1918, 150 mil infectats en una població que no arribava als 750 mil habitants, el governador civil decidí ordenar el tancament de bars, restaurants i establiments, així com la cancel·lació de tota mena d’actes i d’esdeveniments públics. El cas és que el president del Barcelona, el suís Joan Gamper, amb l’excusa peregrina que un partit de futbol, al ser una activitat a l’aire lliure, presentava un risc de contagi baix, no va fer cas de la prohibició i així va ser com el Barça va acabar disputant el partit programat que obria el Campionat de Catalunya d’aquella temporada. No hi ha dades sobre quantes de les persones assistents a l’encontre quedaren infectades. Sí que sabem, però, que el Barça va guanyar aquell partit. Ho va fer per 2 a 0 jugant, i heus aquí l’anècdota, contra el C. d’E. Sabadell.

Publicat al Diari de Sabadell, el 26 de març de 2020