Llegia en un dels reclams inclosos en les pàgines del programa de la Festa Major d’enguany, que a Catalunya l’estiu no s’acabava “fins que passa la Festa Major de Sabadell”. Home tampoc no és ben bé això! Però sí que és veritat que es tracta d’un eslògan afinat per a temps de no poques trifulgues ciutadanes. En qualsevol cas no deixa de ser cert que, tradicionalment, la nostra Festa Major ha marcat la fi del període vocacional sabadellenc. Abans, quan les ‘vacances col·lectives’ (primer de 10 i després de 15 dies) s’encarregaven de tancar la ciutat des de mitjans fins a finals de juliol, la Festa Major les allargava una mica més, atès que les vacances acabaven el 31 de juliol i el dia 1r. d’agost (festivitat de Sant Fèlix Africà) era el que marcava l’inici de la Festa Major. Eren temps d’aquell Sabadell-fàbrica que bategava sota el ritme que la indústria tèxtil imposava…

Anys després, quan ‘les vacances col·lectives’ passaren a major glòria, la Festa Major s’anà desplaçant dins el calendari fins a situar-se on avui és i que coincideix amb el primer cap de setmana del mes de setembre tancant i prolongant també, com ho feia abans, els dies de vacances de la majoria de sabadellencs. Deixant a banda aquesta circumstància, és evident que les festes majors d’abans i les d’ara no tenen res a veure, ni pel què fa a la programació d’actes i activitats ni per participació ciutadana. La prova és que avui, arran la Festa Major, la gent no aprofita per marxar fora i prefereix sortir al carrer disposada a passar-s’ho bé i retrobar-se amb familiars, amics i coneguts que d’això també es tracta. La diversitat d’actes que es programen contribueixen a aquesta mobilització ciutadana entorn la festa que enguany obrien les components de l’equip de waterpolo del C.N. Sabadell. Ja era hora que la ciutat pensés una mica més amb aquestes esforçades esportistes locals que passegen el nom de la ciutat arreu i que en decurs dels darrers anys han assolit èxits esportius espectaculars dels que en sobresurten la conquesta de quatre copes d’Europa per clubs (la ‘champions’ del waterpolo femení) i diverses medalles en campionats mundials i Jocs Olímpics formant part del seleccionat estatal. Èxits que en qualsevol altra indret haurien estat altament celebrats i que entre nosaltres han passat sovint massa desapercebuts o, si així ho voleu, sense que se’ls fes el reconeixement que correspondria.

Però els dies de bullici ja formen part del passat i la Festa Major haurà servit per tancar un estiu que mai no podrem oblidar i per obrir de bat a bat les portes a una setmana decisiva en la que es consumarà el fracàs de la política que no ha estat capaç d’evitar el previsible xoc de trens entre els governs de Catalunya i de l’Estat; un xoc de trens del que és difícil esbrinar-ne les conseqüències i que té uns primers i molt destacats responsables en la persona de Mariano Rajoy, el seu govern i el partit que li dóna suport a l’haver-se negat a fer front als fets i acarar com calia el desafecte creixent que es venia produint entre Catalunya i Espanya: és a dir fent ús de la via política i no pas la via judicial per la qual s’ha optat.

Això no obstant, d’aquesta Festa Major ens ha de quedar fixada en la memòria la imatge triomfal dels ‘saballuts’ que diumenge passat signaven la millor jornada de la seva història a la plaça de Sant Roc. I per acabar una recomanació: no deixin de visitar les exposicions inaugurades en ocasió de la Festa Major que es presenten a l’Acadèmia de Belles Arts (obres d’artistes participants en la III Biennal d’Art Jove), al Museu d’Història (“El perquè d’un Museu Tèxtil a Sabadell”) i al Museu d’Art (“Magem incandescent”). Val la pena fer-ho.

Que la tornada a la teòrica rutina de la vida de cada dia ens sigui propicia.

joan.brunet@periodistes.org