A partir dels resultats sorgits anit de les urnes, els que segueixen són els meus titulars personals, intransferibles i urgents: 1. Els socialistes han guanyat les eleccions però tanmateix els serà difícil, per no dir impossible, poder formar govern. 2. L’independentisme, en el seu conjunt i en les seves diverses vessants que són moltes, s’ha fet amb el 51% dels vots emesos, una dada que de cap de les maneres no es pot menystenir ni aquí, ni allà. 2. L’esquerra, també en el seu conjunt i en les seves moltes vessants, s’ha fet amb prop del 60% dels vots emesos, una altra dada a tenir en compte de cara a possibles models de governança. 3. Malgrat l’empat tècnic en escons (que no pas en vots) entre PSC, ERC i Junts i deixant a banda que el vencedor de les eleccions ha estat el socialista Salvador Illa, el gran derrotat de la nit va ser Carles Puigdemont que al no poder repetir l’èxit d’anteriors conteses electorals veurà minvada l’ascendència que des de Waterloo exercia sobre la presidència del Govern. El dubte raonable és saber què passarà ara amb Junts si no pot governar. 4. A ERC ha d’elegir entre si prefereix avantposar l’eix nacional al social a l’hora de negociar per intentar formar Govern o, si sense que hi hagi de renunciar (exigint, per exemple, el ple funcionament de la taula de diàleg amb Madrid), apostar per la formació d’un Govern d’esquerres amb voluntat de liderar la transformació social i econòmica que el país necessita per revertir la llarga etapa de desgovern en la que Catalunya es troba immersa. 5. Els resultats d’ahir a Catalunya tindran una gran incidència en la política espanyola si més no perquè al preocupant creixement de l’extrema dreta s’oposa el decrement i descrèdit que pateixen els partits de centre i de dreta. 6. Si prenem com a punt de partida l’alt nivell d’abstenció que d’altra banda ja pronosticaven les enquestes, d’aquest fet solament se n’haurà derivat un efecte nefast com ho és el sobredimensionar de l’entrada de l’extrema dreta al Parlament. Per tot plegat, avui és el verdader dia de reflexió a partir del qual el diàleg i la negociació han d’obrir les portes al pacte polític deixant sense apriorismes i condicionants de cap mena..