rrr.jpg

A mitjans de l’any que hem deixat enrere es va anunciar la creació d’una Agència Local d’Energia per contribuir a l’elaboració i aplicació d’unes polítiques públiques locals d’actuació en l’àmbit de l’energia que al seu torn fossin el resultat de la conjunció d’interessos públics i privats amb l’objectiu comú d’assolir una reducció dels costos associats als consums energètics. I això, fonamentalment, a partir d’una bona gestió dels recursos i de la disminució de la intensitat energètica que l’activitat econòmica local precisa. Un dels punts que no quedaven massa clars en relació a aquesta agència –de la qual, per cert, poques coses més se’n han sabut fins ara– era el seu abast territorial. Per discernir en relació a aquesta qüestió, bo serà observar les agències ja existents, que dit sigui de passada, troben una part del seu sentit en la perspectiva de treballar per l’assoliment d’un dels objectius que la Unió Europea (UE) s’ha marcat en l’horitzó de l’any 2020: reduir el consum energètic en un 20%, i augmentar –també en un 20%– la generació d’energia mitjançant fonts renovables. Ha de ser l’experiència de les agències locals de l’energia existents la que ens ha de servir per definir un model més ambiciós quant a objectius, composició i finançament. No pas per replicar-los mimèticament.

Sigui com sigui, costa comprendre les raons que a hores d’ara dificulten que l’agència local d’energia encara sigui una realitat. Cert és que no deu fàcil conciliar interessos públics i privats amb oportunitat a l’hora de posar en marxa una agència de l’energia que disposi d’una visió que es projecti més enllà de l’àmbit estrictament local i que prengui com a referència l’eix poblacional de la conca del Riu Ripoll. Però no és menys cert que aconseguir-ho seria un gran encert. D’entre d’altres consideracions pel fet que aquell mateix riu que històricament ha estat motor d’assentaments poblacionals i industrials i de desenvolupament econòmic, reforçaria el seu paper com a eix de desenvolupament i de progrés. I això en la línia del què ja s’apuntava quan es va presentar el Clúster de Salut de la Conca del Ripoll el passat mes de juliol; un clúster, aquest, cridat a ser una de les “noves” màquines tractores de l’economia local i comarcal, atès que no escapa a ningú que la comarca sabadellenca està molt ben posicionada en el sector de la salut al disposar de centres hospitalaris i de grups de recerca de referència i d’un alt nombre d’empreses vinculades al sector radicades a la nostra comarca preparades per recollir els resultats de la recerca i aplicar-los.

És en temps de dificultats quan es donen també les majors oportunitats de futur. Només cal saber-les identificar i dinamitzar. Si Sabadell s’està posicionant de cara al futur amb actuacions que tenen a veure amb la formació i amb la construcció de noves infraestructures comunicatives i de sòl per contribuir a garantir la fiabilitat i la rendibilitat de futures implantacions industrials i logístiques a la zona, a l’Agència Local de l’Energia li correspon complementar aquesta aposta i contribuir a la millora de l’eficiència energètica de la comarca. En la consecució d’aquest objectiu hi estan interessades les administracions locals (l’Ajuntament i el Consell Comarcal) i el teixit empresarial (Gremi de Fabricants, Gremi d’Instal•ladors a través del Centre Metal•lúrgic, Cambra de Comerç, PIMEC i Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya). Els joncs hi són. Només cal que aquests joncs es mostrin suficientment flexibles per renunciar a protagonismes legítims i teixir a favor de la consecució d’un objectiu comú i superior: el foment per la creació d’una nova indústria productiva, alhora que es consolida i potencia l’existent.

Publicat a Diari de Sabadell, el 13 de gener de 2011