Una mostra dels ‘luxes’ que com a societat hem desenvolupat i que ens haurien de portar a la reflexió quant a l’ús poc eficient dels recursos i del patrimoni públic, la tenim en uns equipaments, normalment ben equipats i dotats i amb uns espais oberts amplis, que no obstant i això disposen d’un ús social reduït. M’estic referint a les escoles públiques que com bé sabem, tenen com a funció bàsica la de formar als nostres infants amb l’objectiu de preparar-los per al futur. Per portar a terme aquesta funció, les escoles obren les seves portes a professors i alumnes unes poques hores al dia, sempre de dilluns a divendres i d’acord amb el què estableix el calendari escolar oficial que inclou períodes no lectius en ocasió del Nadal, de la Setmana Santa i de l’estiu; períodes durant els quals les escoles resten tancades i barrades o, en el millor dels casos, s’obren per acollir sessions de treball i/o de planificació i, molt excepcionalment, actes o activitats de barri. Sense voler entrar en l’etern debat de si l’actual calendari escolar és l’adequat o no en consonància amb el tipus de vida horària que ens regeix, ningú no em podrà negar que, en qualsevol cas, els equipaments escolars disposen d’un ús baix, tant pel què fa a patis i a d’altres instal·lacions dels centres susceptibles de poder acollir activitats formatives, lúdiques i/o esportives de barri.

En els països d’aquell nord enllà que canta el poeta als quals sovint diem que ens volem emmirallar, és normal que les escoles, quan finalitzen les tasques que li són pròpies per la seva funció docent, acullin a altres activitats que tenen a veure també amb la formació de les persones, siguin o no promogudes i organitzades per l’escola o per l’AMPA de torn. D’aquesta manera s’aconsegueix un ús més social i intensiu de les instal·lacions dins d’una visió integradora de l’escola al barri i a les seves necessitats. Per cert que aquesta idea d’obertura dels espais escolars niava en el disseny de l’escola pública Joanot Alisanda (inaugurada el curs 1983-84) al concebre espais que podien ser utilitzats més enllà dels horaris estrictament escolars, sense que per això es tingués d’envair l’espai destinat a aules que quedava perfectament aïllat de la resta de les instal·lacions.

Cert és que en el decurs dels darrers anys s’ha avançat en aquesta direcció amb experiències pilot que propicien que l’escola –les instal·lacions escolars—disposin d’un ús superior a l’estrictament lectiu a partir d’ampliar el temps que els infants hi poden passar, amb l’objectiu d’integrar temps lectiu i no lectiu i reorganitzar el temps escolar per millorar aprenentatges. En aquesta línia es troben, per exemple, els Casals d’Estiu que les AMPES organitzen, generalment obertes a totes les famílies del barri, tinguin o no els seus fills matriculats en el centre. També, les activitats extraescolars, sobretot esportives. No obstant i això, els dissabtes, diumenges, dies festius i la majoria de dies no lectius, els espais escolars tendeixen a continuar mantenint les seves portes tancades, sense possibilitat de poder-hi desenvolupar activitats d’índole diversa, susceptibles de ser promogudes per associacions i/o entitats veïnals. Es tracta, en definitiva, d’avançar cap a un model d’escola més obert que compti amb la interacció amb altres actors socioeducatius i que innovi en els usos del temps i de l’espai escolar.

Serveixi tot això per felicitar la iniciativa de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell que per tercer any i seguint exemples d’altres ajuntaments, obre enguany els patis de sis escoles públiques (Andreu Castells, Can Deu, Espronceda, Joanot Alisanda, Joaquim Blume i Juan Ramón Jiménez) des d’ara i fins el 14 de setembre en horari de 6 a 8 de la tarda i, això és el més rellevant, els set dies de la setmana. És sens dubte un pas més precisament en la línia de treballar i innovar per integrar l’escola a la vida i a la dinàmica del barri en el marc d’un projecte educatiu a temps complet.

Publicat a Diari de Sabadell, el 4 de maig de 2017